L’editorial Comanegra ha tingut la bona pensada de publicar Contes extravagants, del gran Mark Twain, amb traducció de Jaume Creus. Repescar els clàssics sempre és interessant i revisitar l’autor dels inoblidables Tom Sawyer i Huckleberry Finn sempre és un plaer. Però diria que aquesta edició s’ha fet amb una intenció ben determinada, com ens ve a dir al seu pròleg el traductor dels contes, Jaume Creus, que també els ha seleccionat.

Fa un parell de setmanes aquest diari va publicar una notícia que m’ha preocupat d’ençà que la vaig llegir: es feia ressò d’un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa que constatava les mancances de l’alumnat universitari en expressió oral. La proposta per millorar aquesta situació era augmentar la formació en oratòria. Ambdues circumstàncies, les mancances i les virtuts de l’oratòria, són certes, però no crec que la solució vingui només d’unes classes puntuals de comunicació oral. El problema és global. La conversa, que la vida salonnière del segle XVIII va convertir en un art social (els recomano el llibre de Benedetta Craveri La cultura de la conversa), ja no es valora, i les aplicacions tendeixen a afavorir la mala escriptura en detriment de la conversa. Ja no telefona ningú, i les empreses comencen a valorar com una destresa la capacitat de fer trucades perquè els joves no en saben, en desconeixen els codis. A la universitat passa el mateix. Als anys 50 els exàmens orals eren habituals. Fins i tot l’“examen d’estat”, un avantpassat molt eficaç de la selectivitat, tenia parts orals, i a les escoles es practicava la lectura en veu alta, que entrena la prosòdia i el ritme. Tot això ha desaparegut i ara ens posem les mans al cap perquè els alumnes universitaris es queden en blanc quan fan una exposició oral, no saben què fer amb les mans, desconeixen els registres lingüístics i fan servir expressions col·loquials inadequades. I nosaltres patim perquè els veiem patir.

El millor que es pot fer a la vida és tocar l'harmònica. Això ho saben els rodamons des del temps de la Gran Depressió. Una harmònica és el bitllet de tren de qui no pagarà mai per anar en ferrocarril. Els antics bluesmen imitaven amb l'harmònica el soroll de les màquines i el ritme de la velocitat. Es tractava d'un instrument realista, que copiava de la vida a la manera stendhaliana. El blues és literàriament un estil figuratiu, relata biografies, fets, històries... El piano, per la seva banda, tira més cap a l'abstracció. També és cert que l'harmònica està lligada a la boca, es toca com si es parlés, i que el piano és l'instrument dels artistes, dels qui s'expressen amb les mans.