Cada vegada que el coreògraf Rafael Bonachela (la Garriga, 1972) visita Barcelona, s'encenen totes les alarmes. Quina una en portarà de cap? Amb quina gran estrella mundial deu haver col·laborat? Fa més de trenta anys, quan tot just començava, va provar sort a Londres i s'hi va quedar. Ara ja no viu al Regne Unit, sinó a Austràlia. I ja no és un jove inexpert, sinó el director de la Sydney Dance Company, la companyia de dansa contemporània més rellevant del país. Quan trepitja de nou el Mercat de les Flors, però, és com si tornés a casa. "Fa molts anys que tinc relació amb el Mercat. Per a mi és important presentar aquí els projectes de la companyia", diu el coreògraf. "Barcelona és el lloc d'Europa on hem actuat més vegades", afegeix. Aquesta setmana hi presentarà dues propostes, dins el festival Dansa Metropolitana: del 14 al 16 de març, el tríptic Ascent, i del 19 al 20 de març, la coreografia Impermanence.

L’arxiu històric del Grec és una capsa de sorpreses. Preparant aquesta edició el director del festival, Francesc Casadesús, es va adonar que la companyia que inaugura el Grec aquest dimecres, la prestigiosa Nederlands Dans Theater (NDT 1), va venir per primera vegada a Barcelona el 1988 i va fer-ho per inaugurar el festival amb un espectacle amb coreografies de Jiří Kylián i Nacho Duato, que també ballava. Una altra de les ballarines era Catherine Allard, l’actual directora artística de la companyia IT Dansa, i Maria del Mar Bonet hi va posar música en directe. “Era impressionant, perquè era la primera vegada que es veia dansa diguem-ne contemporània amb música mediterrània”, diu Casadesús.