Quan Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va començar a donar classes de filosofia a la universitat, tenia només cinc anys més que els seus alumnes. "Ara en tinc gairebé quaranta més que ells –explica–. Un dels canvis entre llavors i ara és que actualment observo uns nivells de desencís molt elevats entre els alumnes, tant a l'aula com a les tutories". El nou assaig de Torralba, Anatomia de l'esperança –que ha guanyat el premi Josep Pla 2026–, parteix del malestar que ha detectat en la societat durant els últims anys i que afecta especialment els joves. "Reben impulsos negatius tota l'estona –continua l'autor–. Se'ls explica que tindran contractes porqueria, que mai no podran comprar un pis de 60 m² a Barcelona i que viuran relacions marcades per la volatilitat". A la negativitat sobre el futur s'hi suma la mirada que els mitjans de comunicació construeixen sobre el present. "El telenotícies i els diaris ens expliquen que tant el món local com el global cauen a trossos", afegeix. Per tots aquests motius, Torralba ha rebut visites al despatx recentment que l'han deixat de pedra. "Si una alumna em diu que s'ha intentat suïcidar dues vegades, què li responc?", demana.

Cada 6 de gener, el barceloní Hotel Palace s’engalana per celebrar la primera vetllada literària de l’any. Convocada per Destino, segell de Planeta, la festa recompensa des de fa 82 anys una novel·la en castellà amb el premi Nadal i des de fa 58 una obra de ficció, assaig o memòries escrita en català amb el premi Josep Pla, un dels autors insignes de la casa.

Era un dia esplèndid. Feia un sol potent i estàvem fent una ruta de trenta quilòmetres pel cor dels Picos de Europa. Vam sortir del poble de Caín i havíem de tornar-hi després de passar per Bulnes. L’Oriol havia programat la ruta i li feia molta il·lusió. Ens vam preparar a fons per fer-la i dúiem aigua, menjar i tot el material apropiat. Pujàvem caminant i baixàvem trotant. Ens ajudàvem amb els bastons. La ruta no presentava cap perill. Era llarga i tenia molts desnivells, però no era arriscada. No obstant això, ja de tornada, vam perdre les fites del camí, el GPS no rebia senyal i vam haver de buscar la ruta intuïtivament. Ell anava davant i jo darrere a pocs metres. Al fer un gir, el vaig perdre de vista i vaig sentir un cop molt fort. Em vaig acostar al lloc on suposadament era, però ja no hi era. S’havia precipitat muntanya avall fins a caure al riu Cares.

Aquests dies corren un documental i un llibre amb històries de dues persones que no tenen res a veure, excepte que estan unides per un mateix i dolorós accident biogràfic com és la mort d’un fill. Ho expliquen Luis Enrique a Movistar (No tenéis ni **** idea) i Francesc Torralba a No hi ha paraules (Ara Llibres).

Aquest dilluns surt a la venda No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill, el llibre número 121 de Francesc Torralba (Barcelona, 1967). L’ofici de filòsof, de teòleg, de professor universitari i d’escriptor s’uneixen per transformar la mort del seu fill Oriol en un text serè i edificant. L’Oriol va morir el 14 d’agost de 2023, mentre feia una excursió pels Picos d’Europa amb el seu pare. El llibre comença amb la crònica detallada d’aquell últim dia que van passar junts i reflexiona després sobre l’absència, la vida efímera i la mort irreversible, alguns dels temes que Torralba ja havia abordat en altres treballs.

El filòsof Francesc Torralba ha estat guardonat aquest dimarts amb el segon Premi Bones Lletres d'assaig humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Edicions 62. Torralba s'ha endut el guardó amb L'ètica algorítmica, un assaig "amb voluntat divulgadora" sobre com el món tecnològic està canviant radicalment les formes de viure, diu el jurat, que està format per Lola Badia, Judit Carrera, Marta Segarra, Sergio Vila-Sanjuán i Borja de Riquer. Segons el jurat, el text reflexiona sobre "les formes de relacionar-nos, de pensar, d'estimar i de treballar" i "planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i la nostra societat". El premi està dotat amb 6.000 euros.