La vida de Tomàs-Llorenç Guarino Sabaté (Sabadell, 1999) va canviar quan tenia tres anys. Mirant la televisió va descobrir el patinatge artístic sobre gel veient els Jocs de Salt Lake City, amb el rus Aleksei Iagudin brillant. “Li vaig dir a la mare que m’agradava, allò”, recorda. El Tomàs no va parar fins que el van dur a una pista de la ciutat vallesana on va començar a patinar sobre rodes. I quan va descobrir que a Barcelona existien dues pistes de gel, va demanar anar-hi i va entrar a la ja desapareguda secció del Barça de patinatge. Començava una rutina on es barrejava el patinatge artístic sobre rodes amb el patinatge sobre gel a la ja desapareguda pista de l’Skating Club del carrer Roger de Flor i la pista de gel del Barça, fins que amb 13 anys el jove vallesà va decidir que aniria a totes per ser olímpic sobre gel. “És més divertit, més ràpid i flueix més que sobre rodes”, comenta. I aquest dimarts, ha debutat a uns Jocs. Somni complert.

Un dels trets que tenen en comú els malvats més memorables que ha donat la cultura popular és la seva capacitat per tornar a fer malifetes fins i tot quan tothom els creu derrotats. Té certa lògica, doncs, que el personatge de Gru estreni ara la seva quarta pel·lícula, malgrat que el concepte que li donava sentit –escollir com a protagonista no un heroi amb valors positius, sinó un sinistre megalòman amb plans tan pèrfids com, per exemple, robar la Lluna– es va esgotar a l’entrega fundacional del 2010. Al final del film, el geni del mal al qual dona veu i accent eslau Steve Carell en la versió original ja s’havia estovat fins al punt d’adoptar tres nenes òrfenes, però això no va ser obstacle per continuar estirant el xiclet a base de seqüeles, dos derivats protagonitzats pels maldestres esbirros de Gru, els minions (unes criatures tan grogues i ubiqües com els petisos carambanales que infesten les vinyetes de Superlópez), i diverses fugues transmèdia que inclouen videojocs i atraccions a parcs temàtics. Ja pot dir missa la cinefília i pregonar que la posteritat caurà del costat de Pixar i Studio Ghibli, que les xifres ens diuen que la saga creada per l’estudi Illumination és la franquícia animada més exitosa de tots els temps.

L'última pel·lícula dels Minions, L'origen de Gru, s'ha estrenat a la Xina amb un final alternatiu. La censura ha obligat a canviar el final de la versió internacional, com han fet notar els espectadors a les xarxes socials (al Twitter xinès, Weibo), que s'han sorprès per un final molt abrupte.

Gru, l’home que volia ser una ment mestra criminal, i el seu exèrcit d’ajudants voluntariosos i maldestres, els Minions, arriben als cinemes per cinquena vegada. Minions: l'origen de Gru és una continuació de la preqüel·la Minions. Ens trobem un joveníssim Gru que vol entrar en un grup de supermalvats en possessió d’un poderós talismà. Quan se sent ridiculitzat pels seus herois, els hi roba. La narració repeteix el model de les entregues prèvies: abundància de corredisses, molts enfrontaments amb armes i tecnologies sorprenents, i força humor físic derivat de la conducta esbojarrada i ingènua dels servents.