“La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és bona perquè t’interpel·la des de moltes bandes: moral, estètica, transcendental, intel·lectual, sociopolítica. Tot el que és bo ens aborda pertot perquè no hi ha res bo que sigui unívoc, que només digui una veritat”. Parla l’escriptor i crític literari Pere Antoni Pons, que s’ha encarregat de la curadoria de l’edició de Barcino de la Poesia completa de l’escriptor mallorquí, inclosa dins la nova col·lecció Imprescindibles, on també ha aparegut La punyalada, de Marian Vayreda i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una tasca que s’ha fet amb esment i amb vocació de perdurabilitat, diu: a més dels tres poemaris de Rosselló-Pòrcel (Nou poemes, Quadern de sonets i el pòstum Imitació del foc), l’edició inclou poemes esparsos i també els pròlegs d’Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba a l’edició del 1938 d’Imitació del foc, a més dels dos de Salvador Espriu, del 1949 i el 1974, a l’obra poètica.