Durant els primers anys de vida el desenvolupament cerebral és molt ràpid i s’assoleixen habilitats i competències per a l’autonomia de manera progressiva i alhora molt ràpida. De fet, la neuropediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, Noelia Rivera, apunta que “es tracta del desenvolupament més gran que experimentem al llarg de tota la nostra vida”.

“Des que fa tres anys les mestres van obligar el meu fill a anar sense bolquer, no ha volgut utilitzar mai el vàter de l’escola”. Ho diu la Sara, una mare de Lleida que es lamenta de no haver conegut abans els seus drets. Si ho hagués sabut a temps, hauria exigit que els seus dos nens (ara de sis i tres anys) portessin bolquers a educació infantil fins que ho necessitessin. Però no ha estat així i lamenta que s’hagin vulnerat uns drets legítims.

Mentre Roser Trull premiava els seus dos fills amb punts, caramels i poder mirar la televisió quan aconseguien fer pipí o caca a l’orinal, Iolanda Isern portava un potet amb tapa sempre a sobre quan marxaven de casa per si al seu fill li venien ganes d’orinar. Maneres diferents d’encarar la complexitat de situacions que sorgeixen a l'hora d’acompanyar un mateix procés: la retirada del bolquer. Un pas important per a l’infant perquè evidencia que és capaç de controlar els esfínters.

El Servei Català de Salut (CatSalut) reclama una indemnització de 526 milions d’euros a les empreses que durant anys van pactar els preus de venda dels bolquers per a adults, un producte que a les farmàcies subvenciona la Seguretat Social per als pacients amb incontinència orinaria. Aquesta és la primera vegada que una administració pública espanyola reclama danys i perjudicis per l’acció d’un càrtel empresarial, explica a l’ARA Albert Poch, advocat del despatx Redi, que assessora l’organisme del departament de Salut en reclamacions de danys.

«Vaig arribar a connectar amb la meva intuïció com mai ho havia fet. A vegades, sentia l’Akai, el meu fill, quan només tenia mesos, fent un sorollet des de l'altra punta de la casa on era amb el seu pare i els cridava de lluny: "Té pipí!" El Dani, que em donava 100% de suport amb la idea, li posava l’orinal i al cap d’una estona el sentia respondre tot excitat: "No pot ser! Està fent pipí. Com ho has sabut endevinar?”», explica Alina Moser, la mare. L’Akai és un nen sense bolquers. En tota la infància només ha gastat 4 paquets de plàstic. De tela, també ben pocs. Majoritàriament ha fet pipí i caca en cubells –mentre mamava, si era el cas–, o a la pica en posició de granota i, més endavant, al lavabo.

Avui és el primer dia que el Fèlix torna a provar d’anar sense bolquer. “Per Nadal ja ho vam intentar, però va ser un malson de tres dies perquè no estava preparat”, diu la seva mare, Maria Martínez. Van pactar que un cop acabada l’escola ho intentarien de nou. "Aquest setembre ja farà quatre anys i encara va amb bolquer durant el dia?", li pregunta a ella la gent, estranyada,. Segons els especialistes, però, una vegada descartats problemes orgànics o neurològics, l’infant que es troba en aquesta situació l’únic que necessita és temps.