El 4 de juliol del 2012 va concloure un periple que va durar gairebé 40 anys, d’ençà que el 1964 els físics Peter Higgs i François Englert entre d’altres, prediguessin l’existència d’una nova partícula, un bosó, que expliqués el mecanisme pel qual la resta de partícules adquireixen massa. Amb l’objectiu de trobar aquesta nova partícula, l’any 2010 es va posar en marxa l’LHC, el Gran Col·lisionador d’Hadrons, al CERN, el Centre Europeu per a la Recerca Nuclear, ubicat a prop de la ciutat suïssa de Ginebra. Situat 100 metres sota terra, aquest accelerador de partícules de 27 quilòmetres de perímetre accelera protons gairebé a la velocitat de la llum i els fa col·lidir entre si en quatre punts diferents, recreant les condicions que existien a l’Univers poc després del Big Bang i generant l’entorn propici per observar el bosó de Higgs.

El físic anglès Peter Ware Higgs ha mort a Edimburg a l'edat de 94 anys. Guanyador del premi Nobel de física l'any 2013, es va fer famós per la teoria que va publicar el 1964 en què va apuntar que per completar el model estàndard de la física, que descriu les partícules bàsiques que formen l'Univers i les seves interaccions, calia una partícula que atorgués massa a les altres. Una partícula que posteriorment va ser anomenada el bosó de Higgs i que, a desgrat del seu descobridor, també s'ha anomenat "la partícula de Déu".

L’aparent immutabilitat del nostre Univers és només una il·lusió òptica creada per les inabastables escales còsmiques i el nostre punt de vista tan limitat en l’espai i el temps. En realitat, ens trobem en un Univers dinàmic que s’expandeix a un ritme vertiginós i en totes direccions.

“Crec que el tenim. Hi esteu d’acord?”. Amb aquestes paraules, Rolf-Dieter Heuer, aleshores director general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), anunciava el 4 de juliol del 2012 que al col·lisionador de partícules LHC s’havia detectat el famós bosó de Higgs. La partícula havia adquirit al llarg de les últimes dècades una aura de misteri i d’expectació perquè era l’única peça no descoberta d’un gran trencaclosques, el model estàndard de la física de partícules, una construcció matemàtica desenvolupada al llarg del segle XX per explicar de què està feta la matèria en la seva escala més fonamental i com es comporta. El paper del bosó de Higgs en aquest entramat és tan simple d’escriure com difícil d’entendre: es tracta d’un mecanisme que proveeix de massa la resta de partícules.