“Si faig servir la primera persona del plural és perquè la genealogia de les filles de la perifèria espanyola no s'està escrivint sola”, ens diu la periodista Noelia Ramírez (Esplugues de Llobregat, 1982) a Nadie me esperaba aquí, que porta per subtítol Apuntes sobre el desclasamiento. I cita, entre d’altres, a la madrilenya Alana S. Portero i la seva excel·lent La mala costumbre. Perquè aquesta genealogia l’estan escrivint autores que venen de classes subalternes que ens brinden els seus testimonis de vida, en clau autobiogràfica o de ficció, ficció sempre arrelada a la realitat.

Ja no som una nació: ara som una perifèria. El divendres 16 de maig, el president Salvador Illa feia una conferència a Pamplona organitzada per Diario de Noticias i El Periódico. El president, en una de les etapes del pelegrinatge que fa pel territori espanyol en les quals explica el seu projecte polític de concòrdia i reconciliació –i de passada es fa perdonar el pecat sobiranista que altres havíem comès–, va considerar Navarra i Catalunya com un exemple de l’Espanya perifèrica. Literalment –els matisos sempre són importants– va dir: “Avui, Catalunya és garantia de lleialtat i de cooperació institucional. [...] Si ampliem una mica el focus, el radi, avui és l’Espanya plural, alguns parlen de l’Espanya perifèrica, inclosa Navarra, la que garanteix l’estabilitat, la prosperitat i la solidaritat davant dels que tenen un concepte, segons el meu parer, erroni, d’una Espanya hipercentralista”.