<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Maixabel Lasa]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/maixabel-lasa/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Maixabel Lasa]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Euskadi, el país que ha girat full]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/euskadi-pais-girat-full_130_4999540.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/da7aa028-0d08-43c7-866d-da29bc2ee853_16-9-aspect-ratio_default_1039132.jpg" /></p><p>“Jo estic convençuda que les persones canviem i que tots mereixem una segona oportunitat, i que aquestes persones que van fer tant de mal i estan en la tessitura de reconèixer el que van fer se la mereixen i jo els hi vull donar. Si algú no ho entén, em sembla correcte i respectable. No em considero millor ni pitjor que ningú, però que em deixin fer”. Maixabel Lasa (Legorreta, 1951) és un dels rostres que millor personifica els esforços de la societat basca per girar full de l'època de la violència i apostar per la reconciliació i la convivència. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Miró]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/euskadi-pais-girat-full_130_4999540.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Apr 2024 16:51:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/da7aa028-0d08-43c7-866d-da29bc2ee853_16-9-aspect-ratio_default_1039132.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pintades a una paret de la Plaça de los Fueros, centre neuràlgic del municipi d'Oñati. El sobrenom  dels habitants de la població és “txantxiku” (granota), basat en les llegendes vinculades als comtes d’Oñati, que presumiblement van ser els primers  amb aquest sobrenom.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/da7aa028-0d08-43c7-866d-da29bc2ee853_16-9-aspect-ratio_default_1039132.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'herència de violència del conflicte basc desapareix dels carrers i també de la conversa pública]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Conversar amb el teu agressor com a teràpia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/dos-caras-justicia-conversar-agressor-terapia-critica_1_4793505.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a19fa94d-6a5f-4540-80d1-41a84d1dd55a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El cinema judicial viu una nova tendència que reflecteix la progressiva incorporació del concepte de justícia restaurativa a la societat. A títols com l'espanyola <a href="https://www.ara.cat/cultura/festival-sant-sebastia-maixabel-lasa-iciar-bollain_1_4120742.html"><em>Maixabel</em></a><a href="https://www.ara.cat/cultura/festival-sant-sebastia-maixabel-lasa-iciar-bollain_1_4120742.html"> (Icíar Bollaín, 2021)</a> i la nord-americana <a href="https://www.ara.cat/cultura/mass-drama-catartic-complexa-condicio-victima-violencia_1_4320467.html"><em>Mass</em></a><a href="https://www.ara.cat/cultura/mass-drama-catartic-complexa-condicio-victima-violencia_1_4320467.html"> (Fran Kranz, 2021)</a> ara s'hi afegeix <em>Las dos caras de la justicia,</em> firmada per Jeanne Herry, que estaria a mig camí d'aquestes dues. Com <em>Maixabel</em>, ressegueix tot el procés necessari, llarg i delicat, per desembocar en una acció d'aquest tipus. I com <em>Mass</em>, atorga la centralitat a la paraula i la conversa com a forma de reparació per a les víctimes, però també per als agressors. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eulàlia Iglesias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/dos-caras-justicia-conversar-agressor-terapia-critica_1_4793505.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 Sep 2023 16:41:44 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a19fa94d-6a5f-4540-80d1-41a84d1dd55a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Adèle Exarchopoulos a 'Las dos caras de la justicia']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a19fa94d-6a5f-4540-80d1-41a84d1dd55a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Adèle Exarchopoulos brilla a 'Las dos caras de la justicia', l'aportació francesa al cinema sobre la justícia restaurativa]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
