Si no fos pel fair play econòmic, molt probablement Bernardo Silva ja seria jugador del Barça. I no aquest estiu, sinó que el migcampista portuguès hauria aterrat al Camp Nou la temporada passada. Els problemes de tresoreria del club blaugrana i la posició de força que té el seu equip d'origen, el Manchester City, han estat traves insalvables per tancar l'operació.

"Farem tot el possible i més per fitxar Bernardo Silva". La frase la va dir a l'ARA un directiu del Barça fa uns dies, abans fins i tot que el club pogués resoldre la inscripció dels futbolistes que havien arribat aquest estiu. El club, malgrat els ingressos extraordinaris que ha aconseguit amb la venda de part dels drets de televisió i de Barça Studios, encara no ha inscrit Jules Kounde i té emparaulat i pendent de signar Marcos Alonso. Tot i això, des de l'entitat insisteixen en el fitxatge del migcampista. Una operació que es podria resoldre amb relativa facilitat si Frenkie de Jong accedeix a sortir però que, en el cas contrari, suposaria un autèntic trencaclosques per al club.

Fer la carta als Reis és fàcil. S’agafa el catàleg, es van passant pàgines i es marquen les joguines que l’infant desitja. Després, aquella carta plena d’il·lusió se la miren els que han de pagar la festa i, en general, es posen les mans al cap. Al final arriben els regals. No hi són tots, per descomptat, sinó una selecció. Algun de gros i uns quants de petits. Depèn de fins on arriba el pressupost.

Quantes vegades s’ha sentit a dir l’expressió: “El jugador va boig per anar a tal club”? El cas de Bernardo Silva no és gens diferent del de qualsevol fitxatge de la història del futbol. El Barça està interessat en els seus serveis i el futbolista ja ha donat el sí per poder canviar d’aires. Encara que, com també passa tantes vegades, el club d’origen fa el desmenjat: primer diu que no el vol vendre i després diu que potser sí però a canvi d’una quantitat astronòmica. Aquesta és, a grans trets, la situació entre el Barça i el Manchester City per al migcampista portuguès.