Les emocions reprimides, els amors turmentats i els lligams familiars eren el territori natural del cinema de Terence Davies, potser el cineasta britànic més important de les últimes dècades, que ha mort aquest dissabte als 77 anys, segons el seu compte d'Instagram. "Ha mort pacíficament a casa seva després d'una curta malaltia", informa la publicació. Pel·lícules com Veus distants, El llarg dia s'acaba o The deep blue sea van convertir Davies en un director essencial del cinema d'autor modern. Era considerat un poeta de les imatges que transformava el dolor de l'existència en pel·lícules de delicada bellesa. La mort de Davies coincideix amb un cicle que li dedica aquests dies la Filmoteca de Catalunya i que recupera tota la seva filmografia. Davies va estrenar la seva última pel·lícula l'any passat (Benediction) i estava preparant un nou llargmetratge que havia de rodar l'any que ve a Jamaica.

El cineasta britànic Terence Davies torna a explorar terrenys coneguts en el seu nou film, Benediction, que arriba a les sales aquests divendres. Després del melodrama ambientat durant la Primera Guerra Mundial Sunset song (2015) i el biopic de la poeta nord-americana Emily Dickinson Història d'una passió (2016), estrena Benediction, premi al millor guió al Festival de Sant Sebastià. Es tracta d'un film biogràfic sobre Siegfried Sassoon (1886-1967), el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial, que va ser retirat del front i traslladat a un sanatori després de rebel·lar-se mitjançant una polèmica carta contra l’afany bel·licista del seu país.