Després de mesos d'incertesa, el consorci basc format per Clerbil, la societat de l'empresari basc i president de Sidenor, José Antonio Jainaga; el fons públics Finkatuz, del govern basc, i les fundacions bancàries BBK i Vital, accionistes de Kutzabank, han segellat l'acord definitiu per la compra del 29,76% de Talgo al fons anglès Trilantic, tal com ha informat el fabricant de trens a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest divendres al migdia. El desenllaç suposa un pagament de 156,7 milions d'euros, tal com ha informat Talgo, que corresponen a la part fixa del principi d'acord signat el mes de febrer passat.

L'estira-i-arronsa pel control de Talgo continua. Finalment, el govern espanyol i el govern basc han acordat que la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, participarà en la presa de control de Talgo per part de Sidenor, tal com ha informat l'executiu autonòmic en un comunicat de premsa aquest dimarts a la nit, després de la Comissió Bilateral entre els dos governs celebrada a Madrid. "És una notícia molt esperada: tots dos governs hem encarrilat la participació de la SEPI per fer viable l'operació [de Sidenor] i mantenir així l'activitat i l'ocupació de Talgo a Euskadi", ha informat el govern basc.

Des que Tomàs Muniesa es va posar al capdavant de CaixaBank com a president a principis d'any, agafant el relleu de José Ignacio Goirigolzarri, de mica en mica va sorgint el degoteig de càrrecs que passa a heretar derivats d'aquesta nova posició. Ara és el torn de la presidència de la Fundació per a la Formació Dual de l'entitat, que també ocupava Goirigolzarri. Alhora, també hi ha canvis a Talgo, que té mig consell buit per l'allau de dimissions. Aquests són alguns dels fitxatges més rellevants de la setmana.

Talgo es queda en mans basques. Després de mesos d'estira-i-arronsa, el fons anglès Trilantic ha tancat un acord amb la siderúrgica Sidenor per la compra del 29,7% del capital social del fabricant de trens, tal com ha informat la companyia a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest divendres a la tarda. El desenllaç ha arribat després que Sidenor hagi tornat a millorar la seva oferta, elevant-la fins als 184 milions d'euros. A més, es tracta d'una oferta que té el suport financer del govern basc, així com de les fundacions BBK i Vital, accionistes del banc Kutxabank. Aquest divendres a la tarda, el lehendakari Imanol Pradales es mostrava "optimista" amb el resultat de la negociació: "[L'acord] contribuirà a consolidar l'arrelament de Talgo a Euskadi, a reforçar l'ocupació industrial i enfortir el futur de la companyia", ha dit Pradales.

La compra de Talgo, o de com a mínim la participació del fons d'inversió anglès Trilantic (30%), entra en la seva recta final sense una opa estrangera a la vista. Trilantic, l'accionista que lidera el consorci Pegaso (40% del capital social de Talgo), havia fixat aquest 14 de febrer com a data límit per rebre ofertes per la seva participació al fabricant de trens espanyol. Després de dies d'incertesa, ara com ara tot apunta que només tindrà l'oferta de l'empresa basca Sidenor damunt la taula, mentre que la possibilitat d'una proposta estrangera, com la del fons estatal polonès PFR, s'ha refredat completament, apunten fonts del mercat. El mateix ha passat en el cas de l'empresa índia Jupiter. Tot plegat s'ha traduït en una ensopegada de Talgo a la borsa. Els títols del fabricant de trens espanyol han tancat la jornada d'aquest dijous a 3,91 euros, cosa que suposa una caiguda de més d'un 9% respecte a ahir dimecres.

El fons estatal polonès PFR ha confirmat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el seu interès per llançar una opa sobre el 100% de les accions de Talgo. El fons estaria obert a mantenir la seu i la capacitat industrial a Espanya, així com la seva condició de cotitzada a la borsa estatal. PFR ha explicat que la seva intenció és crear un “campió europeu de la indústria ferroviària”. I això passaria per la posterior integració del seu fabricador Pesa amb Talgo.

Talgo torna a estar en el punt de mira. Aquest dijous al matí, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el regulador borsari espanyol, ha decidit suspendre la cotització del fabricant de trens després que l'empresa basca Sidenor hagi plantejat una nova oferta valorada en 177 milions d'euros per comprar el 29,7% del capital social que ara està en mans del fons d'inversió britànic Trilantic. A les 13.15 hores, la CNMV ha decidit aixecar la suspensió un cop la siderúrgica, però també Talgo, han confirmat a través de diferents comunicats l'existència de la proposta –la informació es va filtrar aquest dimecres a la nit– i la seva anàlisi.

Talgo acabarà l'any sense haver resolt les incerteses que envolten el seu accionariat i el calendari el colla cada cop més. Després del veto del govern espanyol a l'opa de l'hongaresa Magyar Vagon per la totalitat del seu capital social, el fabricant de trens espanyol va haver de pensar en un pla B per resoldre la sortida del principal accionista, el fons d'inversió anglès Trilantic, que amb un 30% del capital social fa anys que busca la manera de desfer-se de la seva participació. Aquí va ser quan el nom de la basca Sidenor va aflorar com a principal interessat.

Talgo ha encarrilat el pla B per resoldre el trencaclosques que travessa el seu accionariat: el seu principal accionista, el fons britànic Trilantic (40%), en vol sortir des de fa temps. El fabricant de trens espanyol no només ha confirmat que ha rebut una proposta de l'empresa siderúrgica Sidenor, sinó que ja l'està analitzant.

El terratrèmol empresarial que viu Talgo no hauria de posar nerviós un dels seus màxims directius, Gonzalo Urquijo Fernández de Araoz (63 anys), conseller delegat executiu. Fill d'una de les nissagues més rellevants de l'aristocràcia madrilenya i el món empresarial –el seu pare era Jaime Urquijo Chacón, vinculat a Banco Urquijo i a Tabacalera; i la seva mare és Carmen Piru Fernández de Araoz Marañón–, aquest no és el primer cop que l'empresari està al capdavant d'una companyia amb un futur incert i, fins i tot, poc amable.

El grup hongarès Magyar Vagon ha retirat l'opa que va llançar per 620 milions d'euros per controlar el 100% del fabricant de ferrocarrils espanyol Talgo després que dimarts el govern espanyol vetés l'oferta. La decisió es va adoptar aquest dijous en una reunió del consell d'administració de la companyia a Budapest i s'ha comunicat aquest divendres al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol.

L'opció que l'empresa hongaresa Magyar Vagon, amb seu a Budapest, compri el fabricant de trens espanyol Talgo ha quedat descartada. Aquest dimarts, el govern espanyol vetava l'operació per motius de "seguretat nacional" i declarava "matèria classificada" tota la informació que l'havia dut a prendre la decisió. Com s'ha arribat fins aquí? Quin és l'escenari de futur que s'obre a Talgo?

L'oferta pública d'adquisició (opa) de l'hongaresa Magyar Vagon sobre el fabricant de trens espanyol Talgo ha arribat, de moment, al punt final. El govern espanyol n'ha vetat la compra aquest dimarts per "protegir els interessos estratègics i la seguretat nacional d'Espanya", tal com ha explicat en un comunicat de premsa.

L'any passat Adif va dedicar 1.429 milions d'euros a la xarxa ferroviària convencional, i, en canvi, Adif AV en va invertir 1.974 en la d'alta velocitat. Espanya té la xarxa ferroviària d'alta velocitat més gran de la Unió Europea i l'OCDE: 4.000 quilòmetres de vies. Però, tot i que la inversió en alta velocitat va augmentant, la immensa xarxa de què s'ha enorgullit el govern espanyol s'està fent vella i s'ha de renovar. I els trens també. I això passa mentre continuen els problemes a la xarxa convencional. 

El binomi Talgo i Hongria no agrada al govern espanyol. De fet, busca evitar-lo costi el que costi. Des de fa mesos el fabricant espanyol de trens està en el punt de mira de l'empresa Magyar Vagon, amb seu a Budapest. El rum-rum al voltant del seu interès es va confirmar el 4 d'abril, quan la companyia hongaresa va registrar una sol·licitud formal davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors per demanar l'autorització del govern espanyol per adquirir el 100% de Talgo per 619 milions d'euros.

En els últims dotze mesos, la xarxa de Rodalies de Catalunya ha tingut 284 dies amb incidències o avaries tècniques. O el que és el mateix: cinc dies a la setmana amb problemes de mitjana. Es desprèn de les mateixes comunicacions que Renfe i Adif han fet als usuaris pels seus canals habituals. Entre l'1 de setembre de l'any passat i el 31 d'agost, la xarxa ferroviària va acumular, doncs, gairebé 300 dies amb problemes.