El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, va deixar a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. En més de vint indrets es van retirar ossos de soldats que van ser a la primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i que van aflorar 85 anys després de la guerra. Després de les primeres intervencions d'urgència fetes l'estiu passat i d'unes 25 intervencions el primer semestre del 2023, fetes gràcies a avisos de troballes de restes òssies, ara la direcció general de Memòria Democràtica ha començat una prova pionera per a la detecció massiva de restes a la zona del Mas de la Pila.

La mare de Ferran Cabecaran Marginet, desesperada per trobar el fill, va arribar a escriure al mateix Franco, l'octubre del 1941. El secretari personal del dictador li va dir que no en sabia res, però que es posés en contacte amb els responsables dels camps de concentració i dels batallons de treballadors. I així ho va fer. Va persistir i, durant tres anys, va pagar anuncis a La Vanguardia per si algú li podia donar notícies del jove soldat republicà desaparegut al Segrià el setembre del 1938. Tot va ser debades. A casa del seu germà, del Ferran no se'n va parlar mai, però la seva fotografia sempre va ser allà, a la vista, i ha estat finalment la seva besneboda la que n'ha reprès la recerca: el va inscriure el novembre del 2021 al cens de persones desaparegudes de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat.

Conscients que, per a molts familiars de víctimes de la Guerra Civil, el temps s'esgota, el departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha doblat el pressupost destinat a intervenir en les fosses comunes. Això permetrà accelerar la localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de les restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, que es troben sobretot a les comarques de Ponent. "L'objectiu és poder analitzar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, donar-los una sortida digna", ha dit la portaveu, Patrícia Plaja, després de l'acord de Govern. En xifres totals, el pressupost per al període 2023-2026 és de 4,5 milions d'euros, xifra que gairebé dobla el pressupost anual de licitació del contracte anterior.

A la taula que encara avui és en una de les sales de Cal Gravador, la primavera i l'estiu del 1938 hi estiraven els ferits que arribaven del front de la Guerra Civil. Els soldats republicans combatien a poca distància, a uns deu quilòmetres d'aquella casa. Ara no hi viu ningú, però havia sigut una de les més importants de Canturri, al terme de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al vessant del riu Noguera Pallaresa. La taula és d'avet, de cinc metres per cinc, i va servir de llitera hospitalària. En una altra habitació hi havia una taula de vidre, que era on els metges de l'exèrcit operaven. Els qui no sobrevivien en aquest hospital de campanya, creat a correcuita per atendre els ferits més greus que no podien ser traslladats a altres hospitals de la Seu d'Urgell, els enterraven a l'Hort de la Font, a tocar de la masia.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, ha deixat a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. Hi ha més de 20 punts en què els ossos dels soldats morts són visibles a la superfície. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest divendres que membres del cos de Bombers, agents rurals i també alguns historiadors van posar en coneixement de la direcció general de Memòria Democràtica el descobriment d’aquestes restes, que van aflorar arran de l’incendi forestal. "Aquesta zona va ser primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i aquestes restes ens parlen d’aquells fets tan tristos, d’aquells combatents –molts d’ells joves– que van perdre la vida en aquesta zona”, ha dit. De fet, en aquesta zona s'hi han localitzat des del 2009, gràcies al Pla de Fosses, 115 restes humanes d'aquell període.