Fa pocs dies la BBC va publicar un reportatge sobre les preocupants conseqüències que el soroll urbà pot tenir sobre la salut, i Barcelona hi tenia un lloc protagonista. Cal dir-ho: el concepte de contaminació acústica és massa rebuscat o sofisticat per referir-se o denunciar col·loquialment el soroll, la cridadissa d'alt voltatge, la bogeria acústica que brolla dels carrers, dels llocs públics, de les cases que donen a la via pública, el cruixit d'unes crispetes en l'instant més sublim d'una pel·lícula, en no pocs balcons on hi ha gent parlant a crits fins a altes hores de la matinada. Aquestes innecessàries estridències també es produeixen al transport públic: busos, metros i trens de Rodalies. Podria allargar la llista d'aquests sorolls fins a l'infinit a Barcelona (també hauria d'incloure-hi els sorolls estrepitosos dels avions que sobrevolen les poblacions properes a l'aeroport del Prat). Posats a fer, darrerament és molt difícil trobar un lloc públic on l'enrenou sonor no sigui la norma, fins i tot el que s'ha acceptat o gairebé benvingut, a jutjar per les cares extasiades que posen els ocasionals oients de l'últim reggaeton de moda, servit a tota pastilla, per uns voluntariosos cèntims, als metros o a la via pública. Als restaurants el murmuri ha deixat pas a la gatzara, també a l'inaguantable soroll que els cambrers permeten que facin les taules i cadires que desplacen d'un lloc a l'altre; al xiscle dels nens els progenitors dels quals no fan res perquè parlin en veu baixa, com sol passar a qualsevol restaurant de França, on els pares, amb envejable art persuasiu, transmeten als fills la seva obligació de no superar mai la barrera del so ideal (perquè aquest so existeix). També ja comencem a veure pels carrers de Barcelona persones, la majoria transportistes de menjar a domicili, que porten adherits a les seves bicicletes minúsculs equips de música amb feridors altaveus.

París s'ha preparat durant setmanes per acollir els 15 milions de visitants que a partir d'aquest dimecres trepitjaran la ciutat pels Jocs Olímpics. Per aquest esdeveniment mundial, l'Ajuntament ha flexibilitzat normatives municipals del sector de l'oci per convertir la capital francesa “en una festa”. Però no tots els canvis són benvinguts pels parisencs. El consistori que dirigeix Hidalgo ha decidit allargar l'horari d'obertura de les terrasses de bars i restaurants fins a la mitjanit –habitualment és fins a les 22 h– fins al 8 de setembre. També permetrà que els bars estiguin oberts durant tota la nit els dies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics, una mesura que la ciutat subratlla que és “excepcional”.

Farà calor, diuen. Ara sí. Ens acostem a l’estiu i té tot el sentit del món si és que el món té sentit. Veurem si serà suportable o serà com l’any passat, però, en aquest cas, no ens queda cap més remei que adaptar-nos. Amb la temperatura no hi ha pactes que valguin. I, tal com està el pati, m’atreveixo a dir que, afortunadament.

Zones com Ciutat Vella, Sant Martí o l'Eixample de Barcelona, exposades a més contaminació acústica diàriament, podran accedir a ajudes per millorar l'aïllament i reduir les molèsties als habitatges. L'Ajuntament de Barcelona ha obert una línia de subvencions d'un milió d'euros a la qual podran accedir les comunitats de veïns d'aquestes àrees, qualificades com a Zones Acústicament Tensionades (ZAT), que poden presentar sol·licituds des de l'1 de setembre fins al 31 de desembre.

Tothom que viu a Barcelona, o que hi va sovint, és conscient del soroll de la ciutat. Encara que tingui la sort de tenir el pis en una zona tranquil·la, hi conviu quan camina pel carrer, quan surt a sopar o, fins i tot, quan entra en algunes escoles en carrers transitats. El soroll urbà forma part de la vida quotidiana. I no podria ser de cap altra manera. Els humans –alguns menys que altres– som animals poc silenciosos. I a les ciutats el so que fem es multiplica. Però entre acceptar que no som silenciosos i sotmetre’ns a viure en condicions que fins i tot posen en perill la salut hi ha una gran diferència. 

Barcelona és una ciutat massa sorollosa tant de dia com de nit. La principal causa que no es compleixin els límits de decibels que l’OMS considera tolerables és el trànsit, però en determinats punts de la ciutat la convivència amb l’oci nocturn es converteix en un martiri per als veïns, que s'estan organitzant en una plataforma per reivindicar el seu dret a dormir, i se supera sistemàticament el que recull l'ordenança municipal.

En aquest dossier analitzem quins són els principals problemes de soroll a la ciutat i els posem sobre el mapa. Però és una qüestió que va més enllà de Barcelona, afecta també moltes altres poblacions catalanes, sobretot durant l'estiu, i preocupa en altres ciutats europees que estan prenent mesures també per reduir el soroll ambiental. Ens fixem en els casos de Roma i París.