<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Marta Angelat]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/marta-angelat/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Marta Angelat]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA['Verd madur': quan el patrimoni natural i cultural del Pirineu es donen la mà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/escenaris-de-pel-licula/verd-madur-patrimoni-natural-cultural-pirineu-donen-ma_130_4456030.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d0a4bf68-e678-4e11-85ce-ebb1900c3952_source-aspect-ratio_default_0_x347y499.png" /></p><p>Josep Virós, d’infant, estudiava al Seminari de la Seu d’Urgell. El dia que es va assabentar que la seva mare estava greument malalta, desesperat, va decidir anar solet pel port del Cantó fins a Sort, on s’havia desplaçat la seva família des de Llessui per poder estar més a prop del metge. És una distància enorme per fer caminant. Quan ja arribava al poble, tot esbufegant, un pagès li va preguntar: “Ets Virós?” “Sí”, va respondre-li. “No corris, que ta mare ja és morta”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Daniel Romaní]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/escenaris-de-pel-licula/verd-madur-patrimoni-natural-cultural-pirineu-donen-ma_130_4456030.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Aug 2022 18:49:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d0a4bf68-e678-4e11-85ce-ebb1900c3952_source-aspect-ratio_default_0_x347y499.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Verd madur]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d0a4bf68-e678-4e11-85ce-ebb1900c3952_source-aspect-ratio_default_0_x347y499.png"/>
      <subtitle><![CDATA[Josep Virós, l’infant que va caminar tot sol de la Seu a Sort per acomiadar-se de la seva mare]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Em considero una actriu desaprofitada"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/em-considero-actriu-desaprofitada_128_4428725.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5812fcea-56be-42ae-8ae8-a68775d598d9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Filla d’un actor i d’una guionista de ràdio, Marta Angelat (Barcelona, 1953) porta l'ofici a la sang. Va debutar com a actriu als 7 anys amb<em> Siega verde </em>de Rafael Gil i no ha parat mai de treballar. Ara, a la ratlla dels 70, debutarà com a dramaturga amb <em>Vides de gos</em>, del 7 al 17 de juliol a La Gleva Teatre, un monòleg que parla de la vida a través dels animals que li han fet companyia. No la vèiem en escena des del 2019 i la pandèmia l'ha passat força reclosa, per això encara es mou amb mascareta. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/teatre/em-considero-actriu-desaprofitada_128_4428725.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 Jul 2022 12:09:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5812fcea-56be-42ae-8ae8-a68775d598d9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Entrevista a Marta Angelat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5812fcea-56be-42ae-8ae8-a68775d598d9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Actriu, estrena 'Vides de gos']]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
