Nova secció setmanal

"Amor i pebre"

Volem explicar les històries d'amor dels nostres lectors, que seran ficcionades per la periodista i autora de "Diguem-ne amor" (Ara Llibres) a través de la seva mirada personal i que convertirà en un article setmanal al suplement 'Ara Diumenge'.

]]>

La primera vegada que Benedetta Tagliabue va sentir el nom d’Enric Miralles va ser mentre estudiava arquitectura a Nova York. “Teníem una revista i els meus companys havien anat a Barcelona a entrevistar-lo. Em van dir que era un arquitecte increïble i que seria el millor del món”. Un dia, Tagliabue va veure que Miralles feia una xerrada a la Universitat de Columbia i va pensar que aniria a conèixer-lo i li portaria la revista. 

]]>

L’escriptora Sílvia Soler i el Pedro es van veure per primer cop un estiu dels anys 90 a Mallorca. “Ens vam conèixer de la manera més cutre del món –diu Soler–. Resulta que tots dos érem a la platja més lletja de Mallorca, l’Arenal: en el meu cas perquè teníem pocs diners i en el seu perquè era andalús i no coneixia Mallorca”. 

]]>

El 2014, amb 13 títols mundials al palmarès, la pilot Laia Sanz deixa el trial per centrar-se en l’enduro i el ral·li Dakar. S’obre un món ple de reptes nous, terrenys nous i… companys nous. Un d’ells és Jaume Betriu, que aviat serà nou vegades campió d’enduro a Espanya i dues vegades subcampió del món en categoria E3. 

]]>

El pediatre Carlos González va veure per primer cop la Joana la tardor del 1977. Era el primer any que estudiava la carrera de medicina a la UAB i l’única manera que tenia d’arribar a la facultat des de Cerdanyola –Renfe encara no hi arribava– era un servei gratuït de bus. “La tardor del 77 els conductors d’autobús van començar una vaga i durant unes setmanes ens va tocar caminar cada dia 20 minuts fins a la universitat”, explica el doctor. Va ser en un d’aquells trajectes a peu que, un matí afortunat, va topar-se amb la Joana. 

]]>

Eugeni Rodríguez va conèixer l’escriptor xilè Juan Pablo Shutherland el 1994 a Barcelona. “Jo estava al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i aquell estiu organitzàvem unes trobades internacionals. Van arribar uns nois de Xile i van protestar molt perquè l’estada valgués el mateix –mil dòlars de l’època– per a ells que per als que venien de Londres. Per arreglar el tema vaig decidir emportar-me’ls a casa, a la Sagrada Família”. 

]]>

Una de les especialitats de la doctora Emma Ribas, psicòloga i sexòloga, és ajudar les persones a trobar una parella adequada. “Trobar parella és fàcil; trobar algú adequat per a tu és més difícil”, afirma. A la consulta ho veu molt sovint: les persones tendeixen a repetir patrons que les aboquen a relacions que no funcionen. Dit en altres paraules, ella es dedica a esmenar els errors de Cupido. Per algú amb tanta experiència ha de ser fàcil trobar parella, oi? Més aviat al contrari: Ribas va trigar molts anys a trobar la persona amb qui volia compartir un projecte de vida. 

]]>

Queda’t amb qui parli de tu com l’arquitecte Félix Solaguren-Beascoa parla de la seva dona. De seguida ho veureu. Abans, deixem que expliqui com es van conèixer mentre ens regala una lliçó d’història de l'arquitectura. “Vaig conèixer la Maria Àngels Negre a l’escala de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB): ella baixava i jo pujava. Crec que al món de l’arquitectura les escales són peces fonamentals. A la nostra vida també ho van ser, malgrat el que Flaubert diria dels arquitectes al seu Dictionnaire des idées reçues, publicat el 1913: «Els arquitectes, tots imbècils. Obliden sempre les escales de les cases». Evidentment, caldria contextualitzar aquesta definició al París de Haussmann i Napoleó III, quan al nou traçat de la ciutat l’important eren les façanes (no importava el que passés darrere) i un viari de bulevards i grans avingudes per mostrar una magnificència de poder. Això serviria, a més, per reprimir eficaçment les manifestacions obreres. Potser aquest era el propòsit real. Penso també en aquella exposició comissariada per Oscar Tusquets, Requiem per l’escala, feta ja fa molts anys… I curiosament vaig conèixer la Maria Àngels en una escala, era l’any 1975 o 1976”. 

]]>

La manera com la dissenyadora Miriam Ponsa va conèixer l’Enric podria haver sortit d’una comèdia romàntica d’embolics. D’una de divertida i bonica, potser a l’estil de Billy Wilder. “Jo treballava en una empresa de moda especialitzada en punt a Igualada i una de les meves companyes es casava. Ens va convidar a unes quantes al casament i setmanes abans de la data va començar a dir-me que hi assistiria un noi que m’havia de presentar. Estava convençuda que estàvem fets l’un per l’altra”, explica Ponsa.

]]>

El Josep Maria Alaña treballava de professor en un institut de la Zona Franca quan uns amics en comú li van presentar la Merche. Era l’any 1978 i a Alaña li va agradar des del primer moment. De fet, li va agradar tant que es va apuntar com a voluntari a l’escola d’educació especial on ella feia d’educadora social, a les Corts. Allà, s’encarregava d’alimentar els nens. “Era un voluntariat totalment interessat –confessa, rialler, el professor–. Jo hi anava per veure-la a ella”. 

]]>

Francesc Mauri va conèixer la que seria la seva dona un vespre del Nadal del 1989. El meteoròleg tenia 23 anys i amb la colla d’amics de tota la vida tenien el costum de trobar-se quan acabava el dinar de Nadal i passar el vespre junts en algun lloc amb música. “Aquell vespre de 1989 vam anar als anomenats Avions de Sant Cugat. Hi havia dos avions antics grossos, amb la barra instal·lada a l’espai de fuselatge, i una terrassa amb espai de ball”, rememora Mauri. A la terrassa, ballant amb una amiga, hi havia la seva futura dona. 

]]>

L’activista Katy Pallàs va conèixer l'Imma perquè va començar a sortir amb una coneguda seva. Cinc anys després, les dues dones deixaven les seves respectives parelles i començaven una història juntes. “El cert és que ningú donava un duro per nosaltres”, revela la docent. El motiu? “Érem molt diferents i, a més, jo vivia a Barcelona i l'Imma a València. Però vam trobar la manera de fer-ho funcionar i d’això ja fa 18 anys”, celebra Pallàs. 

]]>

La Sara va començar a seguir el Cesc Casanovas a Instagram perquè n’era fan. L’havia vist a Lo Cartanyà i al Polònia i sempre li feia molta gràcia. Tot sovint li contestava les històries o li enviava algun comentari, així que l’actor la tenia bastant vista. Feia més d’un any que xerraven quan ella va decidir llançar-se. "Va ser molt directa, com ho són ara tots els joves. Em va dir: «Escolta, no cal que em convidis a la teva boda però convida’m a la nit de noces»".

]]>

“Mar, sou conscients que tu i el Lucas sortiu a la portada de l’ARA?” Aquest és el missatge que va rebre Mar Garcia mentre sopava en un restaurant amb el seu xicot el dia de Sant Jordi. “Que què?!”, va exclamar. A risc d’ennuegar-se va córrer a descarregar l’avançament del diari i va comprovar que era cert: la imatge del seu petó a la Rambla, amb una rosa vermella i una groga a la mà, ocupava tota la superfície de la portada. Ni tan sols s’havien adonat que l’ull expert d’un fotògraf havia captat aquell moment romàntic. 

]]>

El 16 de juliol del 2004 s’emetia a Catalunya Ràdio l'última edició del programa El món s’acaba, que Xavier Graset va presentar cada dia de 12 a 1 del migdia durant set temporades. Dels milers de programes que va conduir, n’hi ha un que va ser especial per la persona que hi havia asseguda al públic. “Vaig conèixer l’Anna Maria perquè va venir d’oient al programa”, explica el periodista. 

]]>

Quan era petita, explica la xef Carme Ruscalleda, la canalla jugava de forma bastant més salvatge que ara. A les platges de Sant Pol de Mar s’hi feien autèntiques guerres amb canyes, pedres i bastons. Ella s’ho mirava de lluny, i quan arribava la colla del que un dia seria el seu company de vida, amb les amigues s’afanyaven a recollir les coses i marxar a alguna altra banda. “El tenia ben apartat de les meves mires, el Toni”, assegura la xef. 

]]>

Fa deu anys el Joan Grivé (@sirjoan) i la Luara Mateu van coincidir en una festa de Carnestoltes a Llinars del Vallès. Ell, que no anava disfressat, es va fixar de seguida en l’artista del Circ Cric, que aquell dia anava acompanyada d’una amiga. “L’amiga anava de Minnie Mouse i la Luara anava d’Alex de la Taronja mecánica”, rememora el còmic. Per aquelles coses que passen, Grivé va acabar embolicant-se amb la Minnie: “Em va fer una mica de cas, però qui m’havia agradat a mi havia sigut la Luara i la cosa no va durar”. 

]]>

L’activista Desirée Bela-Lobedde i el Tijan es van conèixer a Tinder. “A més ho vull dir perquè a la meva generació hi ha aquesta cosa d’ocultar-ho, com si fes vergonya o com si conèixer algú a Tinder fos de segona”, reivindica l’autora de Ser mujer negra en España. 

]]>

Melcior Comes era el professor del curs d’escriptura que feia Carlota Gurt a l’Ateneu Barcelonès. “Era un curs online i no et veies en persona. El Melcior em queia bastant malament: el trobava fred, distant i arrogant”, explica l’autora de Sola, que només va canviar de parer a partir del dia que finalment es van trobar presencialment. “Vam organitzar un dinar per conèixer-nos amb tots els alumnes i a mi em va tocar seure al seu costat. «Vaja», vaig dir-me al començament, però cap al final del dinar ja no sabia si el trobava tan imbècil". 

]]>

Santi Vila va conèixer l’empresari Javier Luque en una festa de Cap d'Any a Madrid. “Teníem amics en comú i ens van presentar. Hi va haver una confusió divertida perquè algú li havia dit que jo era conseller. Ell es va pensar que era conseller delegat d’alguna companyia. Es pensava que estava caçant un peix gros… i va tenir el disgust d’estar amb un polític”, diu de broma l’exconseller. 

]]>