Ambient familiar a L’Auditori aquest divendres, d’acord amb l’esperit nadalenc de les dates i del Concert de Nadal organitzat per l’ARA amb el suport de Tram, el tramvia de Barcelona. I encara més familiar pel programa proposat per la Franz Schubert Filharmonia: Les millors bandes sonores de Disney. La tria se centrava en la música de pel·lícules que es van estrenar a partir del 1989, sobretot en la de dues escoles. Per una banda, la d’Alan Menken, el compositor que va acompanyar el renaixement de Disney amb les bandes sonores de La sireneta, Aladdin, La bella i la bèstia i Pocahontas, entre d’altres. Vuit Oscars ha guanyat Menkel amb composicions connectades amb el simfonisme romàntic i amb bon nas per a les melodies pop. L’altra escola representada al concert ha sigut la del matrimoni format per Robert Lopez i Kristen Anderson-Lopez, els responsables de la banda sonora de Frozen i de cançons com Recuérdame, del film Coco.

Pianista, solista de tible a la Cobla Sant Jordi durant molts anys. Compositor de musicals, sardanes, bandes sonores per a cine, televisió i la indústria de Hollywood... També compositor resident del Palau de la Música i director d’orquestra. Periodista de formació. I recentment cantant de pop i, en un futur molt proper, novel·lista. L’eclecticitat de Marc Timón (Castelló d’Empúries, 1980) continua trencant esquemes. “Hi ha una cosa que em perjudica molt en l'àmbit musical, que és no tenir etiquetes”, reflexiona passejant pels carrers de la vila medieval que l’ha vist créixer. Segurament si no fos per Castelló d’Empúries, Timón no seria l’artista polifacètic que és. Mentre mira els horts des del rec del Molí, amb les Alberes de fons, se li escapa una llàgrima pensant en la seva àvia Amalia, a qui li ha dedicat el disc de pop que va treure l’any passat. Amb 42 anys, es troba en un moment de cruïlla vital. Tornarà a Los Angeles a acabar una novel·la que es titularà La sardanista assassina i que vol ser una “distopia política sobre l’absurditat de tot”. Però alhora es debat sobre si tot seria més fàcil deixant-se abraçar per les arrels i formar una família.

Marc Timón (Castelló d'Empúries, 1980) es revolta cada vegada que volen tancar la seva música en un sol calaix. Compositor resident al Palau de la Música, ha fet totes les músiques de l'auca, de la simfònica a l'electrònica, de bandes sonores a composicions per a cobla. I ha publicat Amalia (Microscopi, 2022), un disc de pop. "Estic tranquil perquè he fet aquest disc perquè volia, no és cap encàrrec. I després penso en qui se’l pugui escoltar corrent, estudiant o follant, i és collonut perquè vol dir que arribes a la gent amb una música que és diferent de la que feies", assegura Timón.