"Àngel Guimerà era homosexual. No sé per què ens costa encara avui dia tant d'admetre-ho públicament", afirma el dramaturg Jordi Prat i Coll. Aquest fet marca la seva obra i l'escriptura de L'aranya, diu, un text en què "per primer i únic cop parla de manera radical del tema de la no descendència, de la infertilitat". Una botiga de queviures és el micromón on Guimerà representa una societat estancada, en què conviuen el fantasma del desig i la pressió social de la paternitat.

El TNC recupera (per què?) una obra que es va representar al Teatre Romea l'abril de 1931 de l’escriptor austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958), molt més conegut per El mal de la joventut, obra de la qual Juan Carlos Martel va dirigir-ne una versió el 2021 al Teatre Lliure i escrita el mateix any 1929.

Pocs dies abans que es proclamés la Segona República Espanyola, la companyia de l'actriu Maria Vila va estrenar una adaptació d'Els criminals de l'austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958) al Teatre Romea de Barcelona. "És una obra lliure, valenta, forta, intensa. Teatre de debò, i no de nata i pasta de tortell com el que, a indicacions dels empresaris, ens serveixen els nostres autors", deia una crítica anònima publicada a L'Esquella de la Torratxa el 10 d'abril del 1931. El director i dramaturg Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) la recupera ara convençut que el teatre de Bruckner "fa ressonar alguns moments de la nostra història del segle XX" i "il·lumina el present sense que sigui evident". Del 18 d'abril al 26 de maig en dirigirà una nova versió a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb música de Dani Espasa i un repartiment coral que inclou Joan Carreras, Cristina Plazas, Lluís Soler, Maria Rodríguez i Kathy Sey, entre d'altres.

El dramaturg i director Jordi Prat i Coll és taxatiu: "Tota la comunitat argentina hauria de venir. Tothom qui va a la festa de l'orgull gai, també. I tothom qui mirava la tele als anys 80. I els fans dels musicals. Els que no ho són, també". El festival Grec posarà punt final els dies 27 i 28 de juliol amb dues funcions de For Evita, un espectacle que és alhora una gran festa pensada perquè el públic surti del Teatre Grec cantant i ballant. Prat i Coll –que els últims anys ha estrenat títols com M'hauríeu de pagar (2020) i Fàtima (2022)– diu que For Evita és "una astracanada musical" que segueix l'estructura d'una missa i que ret culte a Eva Perón.

Es diu Fàtima però es podria dir Vanessa, Pilar, Noemí... La seva és la història de la baixada a l’infern amb el final esperat, i és la vida de moltes dones que sobreviuen en barris com el Raval. Noies que un dia van equivocar el camí i que un pas rere l’altre ho han perdut tot. No sabem gran cosa de la Fàtima. Tant se val. El que importa és que deambula cercant escalfor humana entre altres marginats com ella. Que li fan por la rates i que és capaç de mutilar una gavina. Fàtima té una actitud de fugida de si mateixa, una violència innata que ens recorda el personatge de Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès. La seva és una història de solitud, sexe, drogues i d’al·lucinacions en una atmosfera onírica farcida d'un grapat de monòlegs punyents, amb petits cops d’humor, per descriure una realitat cruel sense realisme.