Les classes mitjanes són la dimensió desconeguda de la nostra piràmide. Això passa perquè ser de classe mitjana no és avui una qüestió econòmica, sinó espiritual. La classe mitjana s'ha convertit en el més transversal dels estaments socials, i d'aquesta manera sempre trobarem treballadors explotats convençuts de pertànyer-hi i propietaris d'imperis de la comunicació víctimes de la mateixa al·lucinació. Abans, per formar part de la classe mitjana calia ser aparellador o tenir una sastreria bona, si més no. Arribar-hi exigia un esforç per part dels interessats. Aquest esforç era la constància en la feina. Com que ara la feina no serveix per a res, ja que ni està mínimament retribuïda ni es desenvolupa en condicions dignes, la seva companya, la constància, s'ha devaluat també, i sense constància no hi ha classe mitjana, ja que aquesta és la seva principal condició. El que abans era perseverança, avui és marató de sèries. Així, es pot reivindicar de classe mitjana tot qui tingui un sofà al menjador.