“Mira quin un, carai! Tio, però què fas? Però mira aquest nano, mira’l”. Aquestes expressions són d’en Quim Masferrer, en la seva visita a la Granadella (Garrigues) durant el programa El foraster que es va emetre al novembre. El popular actor es va mostrar especialment sorprès veient que un nen de només 8 anys feia rotacions, passatanques, trencacanells, salts de precisió i fins i tot giravolts aeris per sobre del seu cap a la placeta de les Tres Pedres, un dels indrets on el jove granadellenc practica diàriament la seva gran afició, el parkour. Poc després d'aquella aparició a TV3, un dels traceurs més influents de l’estat espanyol, l’aragonès Antonio Mojonero, àlies Shifer WHAT!, s'hi va interessar, el va anar a trobar al poble i va acabar gravant i publicant una entrevista on apareixen practicant aquesta disciplina esportiva, un vídeo de disset minuts que ja acumula unes 100.000 visualitzacions a YouTube.

A la part exterior del Club Gimnàstic Terrassa hi ha un terreny amb rodes de tractor i camió fixades a terra amb formigó i, al centre, una estructura de ferros que no és fàcil interpretar per a què serveix exactament. L’ha construït amb molta paciència el Marcel Camp, un jove de 20 anys, estudiant de psicologia, que fa uns anys va començar a practicar parkour i que ara intenta convertir aquesta afició en alguna cosa més que un hobby. "Soc de prendre la iniciativa i de fer-m’ho tot bastant jo", assegura. La imatge que ve al cap quan es parla de parkour és la d’uns joves grimpant pels carrers d’una gran ciutat o rodolant per terra després de caure des de molt amunt, però en els últims anys aquesta disciplina també ha organitzat competicions indoor. El Marcel ho toca una mica tot: reconeix que el que més li agrada és el parkour urbà, però també va guanyar la medalla de bronze a l’últim Campionat d’Espanya, que es va fer a Pamplona, i, alhora, ha construït a les instal·lacions del Gimnàstic Terrassa aquest circuit on durant l’estiu s’ha celebrat un campus exclusiu de parkour. "Fa uns anys buscàvem amb els amics alguna cosa que poguéssim fer tots junts i vam començar amb el parkour. El que més em va agradar va ser la sensació de llibertat, perquè per practicar-lo no necessites res, només el teu propi cos. Quan el vam descobrir va ser com una explosió".