El nom de Bjarne Riis encara provoca malsons al Tour de França. L’únic ciclista danès que ha guanyat mai la prova, l’estiu del 1996, va ser l’encarregat d’acabar amb el domini de Miguel Indurain en la famosa etapa pirinenca d’Hautacam, quan amb un atac sobrehumà va deixar el navarrès sense la possibilitat de guanyar el Tour per sisena vegada consecutiva. La glòria del gran danès, recordada en cançons de Manel i grans pàgines del periodisme, va durar poc. La rialla bondadosa d’Indurain va donar pas a la tirania de Lance Armstrong. I va ser Riis, aquell 1996, qui va servir de pont conductor entre una època en què el ciclisme semblava net i una altra en què els laboratoris acabarien sent tan decisius com les pedalades.