La màscara d'or de Tutankamon, el seu tron i els cinc mil objectes funeraris que el petit faraó es va endur a la tomba fa 3.500 anys per fi s'exposen conjuntament a la seva nova llar. El Gran Museu Egipci obre les portes aquest dissabte a l'altiplà de Guiza, a vint quilòmetres del Caire, amb les monumentals piràmides de Kheops i Micerí retallades dos quilòmetres a l'horitzó. Es tracta d'un projecte faraònic des de tots els punts de vista: ocupa 48 hectàrees (el doble del Louvre), ha costat mil milions d'euros (aportats majoritàriament pel Japó) i exhibirà entre 50.000 i 100.000 peces arqueològiques de l'Antic Egipte. És el museu més important del món dedicat a una única civilització.

Va arribar un dia que Irene Cordón Solà-Sagalés (Barcelona, 1972), doctora en arqueologia i història antiga, màster en egiptologia i llicenciada en dret, en va tenir prou. Estava farta de la visió idealitzada que novel·listes, historiadors i Hollywood venien dels faraons. Va escriure el llibre Faraons de Silicon Valley (Càpsula), on aboca part d'aquesta ràbia i argumenta per què no hem d'idolatrar els sobirans de l'Antic Egipte i per què no són tan diferents d'Elon Musk, Donald Trump o Benjamin Netanyahu.

Les condicions àrides del desert i la pràctica de l’embalsamament i momificació que es va estendre socioculturalment durant els períodes de diverses dinasties egípcies dificulten enormement l’obtenció d'ADN de restes humanes. Cal dir que els líquids usats en el procés de momificació degraden i destrueixen el material genètic de tots els teixits tous, que queden com cuir. Dins d’una tomba excavada a la roca a la necròpolis antiga de Nuwayrat (una població a uns 265 quilòmetres del Caire) es va trobar una gran tina de terrissa segellada, amb el cos d’un home a l’interior sense embalsamar.

Egipte ha confirmat que la tomba que es va localitzar el 2022 a l'oest de la necròpolis de Tebes (Luxor) és la de Tutmosis II, el quart faraó de la dinastia XVIII, que va regnar des del 1490 aC fins al 1475 aC, i que es va casar amb la seva germanastra, la reina Hatxepsut. És el primer descobriment d'una tomba reial egípcia des que Howard Carter va mostrar al món, el 1922, el sepulcre de Tutankamon. Es creu que Tutmosis II tenia una constitució força dèbil i va morir quan tenia al voltant de trenta anys. Després, Hatxepsut va regnar temporalment en lloc del seu fillastre, Tutmosis III, i es va convertir en la primera faraona de la història.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat al seu fons gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte, que abracen prop de 25 segles d'història. N'hi ha en diferents llengües i sistemes d'escriptura, però en destaca especialment un evangeli en copte sahídic, el més antic que es conserva. Data del segle V i manté la seva enquadernació original. “Es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació, i pel seu significat en la història de la bíblia copta”, apunta Alberto Nodar, professor agregat del departament d’Humanitats de la UPF, investigador principal del projecte de papirologia de la Universitat i conservador de la col·lecció papirològica Palau-Ribes. “I és molt curiós perquè té els evangelis de Lluc, Marc i Joan, però li falta el de Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció”, explica Nodar.

"Nosaltres el coneixem com el Llibre dels morts, però aquest és un nom que li han posat els egiptòlegs. Els egipcis l'anomenaven El Llibre de la sortida del dia –explica la directora del Museu Egipci, Maixaixa Taulé–. És com un manual pràctic per superar les dificultats que el difunt trobarà per renéixer al món subterrani al qual els egipcis anomenaven «el camp de les felicitats»", afegeix. És a dir, la vida eterna, on la vegetació és frondosa, el blat creix esplèndid, els rius són cabalosos i el menjar abunda. El Museu Egipci de Barcelona ha volgut celebrar els seus 30 anys de vida amb una exposició dedicada a El llibre dels morts, que es podrà veure fins al 28 de febrer del 2025.

Quan tothom era de l'opinió que les tombes dels faraons a la Vall dels Reis ja havien estat descobertes i saquejades al llarg dels anys, l'arqueòleg Howard Carter va buscar finançament i va continuar buscant una tomba intacta. Va excavar durant anys –fins i tot durant la Primera Guerra Mundial–, fins que el novembre del 1922 va trobar l'esglaó superior d'una escala que conduïa a la tomba. Eren els treballs d'excavació de la tomba KV62. Aleshores Carter va establir un nou estàndard d'exhaustivitat en l'arqueologia, instal·lant llum elèctrica i numerant cada objecte, abans que Harry Burton, el fotògraf arqueològic més experimentat del món, fes fotos de cada escena.

La vasta necròpolis faraònica de Saqqara, a uns 30 quilòmetres del Caire, és des de fa anys un lloc amb una activitat frenètica, sobretot al seu laberíntic subsol. Últimament, diferents missions arqueològiques hi han anunciat importants troballes. La darrera respon a un enigma que ha fascinat milions d'apassionats per l'egiptologia durant dècades: com s'ho van fer fa més de 3.000 anys per preservar els cossos i com els embalsamadors van arribar a adquirir els coneixements químics per evitar la putrefacció dels cadàvers.

A primera vista podríem pensar que estem mirant una fotografia de cocodrils vius que es desplacen sigil·losament pel fang. Però els animals de la imatge són mòmies. Van morir possiblement fa més de 2.500 anys i se’ls va conservar, tal vegada, en un ritual en honor de Sobek, una deïtat de la fertilitat venerada a l’Antic Egipte. Les mòmies eren una desena de cocodrils adults, probablement de dues espècies diferents. Les seves restes es van desenterrar recentment en una tomba de Qubbat al-Hawa, a la riba occidental del Nil. La descoberta es detalla a la publicació PLoS ONE.

Quan van momificar Nesperennub, que era un sacerdot del temple de Karnak, els embalsamadors van col·locar-li un senzill bol d'argila damunt del cap. Gràcies a les noves tecnologies, encara s’hi poden observar les empremtes del terrissaire. "És un bol senzill i poc treballat, no se n’ha trobat cap de similar en cap altra mòmia. De moment no tenim cap explicació concloent, si era una cosa simbòlica o protectora, potser d'aquí vint anys, amb l’avenç de les noves tecnologies, un altre arqueòleg m’ho podrà dir", diu Marie Vandenbeusch, comissària al departament de l’Antic Egipte i el Sudan del British Musuem. Nesperennub és una de les sis mòmies que s’exhibeixen a l’exposició Mòmies d’Egipte: redescobrint sis vides, que es pot veure al CaixaForum fins al 26 de març i que és la setena col·laboració entre el British i la Fundació La Caixa.

El centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, que va trobar l’arqueòleg Howard Carter el 5 de novembre del 1922, és el motiu perfecte per endinsar-nos en el món de l’Antic Egipte, que continua fascinant grans i petits. Us portem cinc propostes culturals per viatjar a l’època dels faraons.

Els blemis, un poble seminòmada provinent de Núbia, són uns grans desconeguts. Hi ha algunes referències en documents escrits d'aquest poble que va estar intentant durant anys assentar-se i conquerir el sud d'Egipte, però se n'han trobat poques traces arqueològiques. Per això, el ritual descobert al jaciment de Berenice, a la costa del mar Roig, un lloc que actualment es coneix amb el nom de Medinet-el Haras, és, ara per ara, tot un enigma.

Esperant Nefertiti, però en aquest cas hauria d’arribar. El mediàtic egiptòleg Zahi Hawass anuncia que el pròxim 4 de novembre, coincidint amb el centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, podrà explicar que ha trobat la mòmia d’aquesta misteriosa reina, esposa d’Akhenaton, i de la seva filla Ankhesenamon. És el gran reclam que porta aquest exministre d’Antiguitats d’Egipte en una conferència a Madrid, la primera de les que tindran lloc de manera paral·lela a l’exposició Hijas del Nilo. Mujer y sociedad en el Antiguo Egipto, organitzada pel grup Eulen.

Fa uns 4.500 anys, els antics egipcis van construir les piràmides de Gizeh a la banda occidental de la vall del Nil. La Gran Piràmide, que es va alçar per commemorar el regnat del faraó Kheops, el segon rei de la quarta dinastia, ocupa una superfície de 5,26 hectàrees i té una alçada de 146,3 metres. Durant molts anys els investigadors s'han preguntat com s'ho van fer els arquitectes de l'Antic Egipte per transportar 2,3 milions de blocs de roca calcària i granit, amb un pes cadascun de 2 tones, des de la riba del Nil fins a la zona de Gizeh, on havien de construir les piràmides.

Són un centenar d'estatuetes, d'entre 15 i 20 centímetres, que representen el summe sacerdot Imephor. Tenen el seu nom inscrit al braç, a moltes d'elles se'ls va seccionar el cap i, aparentment, van ser abandonades a centenars de metres de la cambra funerària, el lloc on haurien d'haver estat. L'última troballa de l'equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEOPA), que el 1997 van començar a fer prospeccions a la tomba del summe sacerdot Imephor Impy Nikauptah, a la necròpolis de Kom el-Khamasin, ho té tot per convertir-se en una novel·la de misteri. "No esperàvem trobar-les, perquè aquests són els objectes típics que busquen els lladres per vendre'ls al mercat il·legalment", diu Josep Cervelló, el responsable de l'equip i director de l'IEOPA.