Dilluns al vespre, al Teatre Romea, Màrcia Cisteró (Barcelona, 1972) rebrà el Premi Margarida Xirgu que des del 1973 es concedeix a les grans actrius del país per la interpretació femenina més destacada de la temporada. Aquest any ella no n’ha tingut una, sinó cinc, als espectacles Tots ocells (Biblioteca de Catalunya), Les bacants (La Gleva), A Macbeth song (Biblioteca de Catalunya), Opereta imaginària (Centre de les Arts Lliures) i Amnèsia (TNC). Cisteró s'ha convertit en una presència discreta i constant al teatre català, una actriu sempre precisa, sempre excel·lent. Per fi es posen tots els focus sobre seu.

L'actriu Àgata Roca ha estat la guanyadora del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. La intèrpret ha aconseguit el reconeixement pel paper a L'imperatiu categòric, obra de Victoria Szpunberg que va estar programada al Teatre Lliure de Gràcia i que tornarà a la cartellera a finals de la temporada vinent.

Amb 40 anys de trajectòria interpretativa, Mont Plans (Artés, 1948) és un dels noms de referència del teatre català. Va debutar el 1983 a La Cubana –on va ser, entre molts altres personatges, una de les Teresines–, va saltar a Dagoll Dagom i després ha treballat sota les ordres de directors com Xavier Albertí (amb obres com L’hort de les oliveres) i Sergi Belbel (El temps de Planck, la recent Lali Symon). I quan no ha tingut feina ella mateixa se l'ha buscat i ha aixecat espectacles autogestionats com Cadires. Plans rep aquest dilluns al Teatre Romea el 49è Premi Margarida Xirgu, que reconeix la tasca professional d'una actriu que, amb 75 anys, continua lluitadora i apassionada per tot allò que passa als escenaris.

Míriam Iscla (Pineda de Mar, 1966) rebrà dilluns al Teatre Romea el Premi Margarida Xirgu, guardó que s’atorga des del 1973 a les millors espases del teatre. Iscla suma més de 30 anys de trajectòria al teatre i la televisió. La primera meitat dins la companyia T de Teatre i després al capdavant d’obres de gran ressò com Barcelona, Dona no reeducable, Temps salvatge o Només són dones. Quedem per Telegram perquè no té WhatsApp, i tampoc no té xarxes: “Les opinions m’agrada dir-les a la cara i als amics trucar-los, en tot cas. I la meva feina no pot dependre del que diuen. Visc molt bé perquè només m'envien el que no em deixa malament”, diu rient.