Si volem cavalcar un cavall mort, estem condemnats al fracàs per molt que ens entossudim a canviar de cadira de muntar, crear grups d'experts que ens assessorin sobre com millorar-ne l'eficiència, organitzar cursets per als genets sobre constel·lacions familiars o mindfulness, etc. L'únic assenyat és canviar de cavall, especialment si al nostre el van matar les nostres baixes expectatives. Però el més probable és que els nostres debats se centrin en com proporcionar al cavall mort ferradures més innovadores.

Un nen que no ha corregut mai el risc d'esquinçar-se els pantalons amb la branca d’un arbre, ha tingut infància? 

Anna Engel és coordinadora del màster interuniversitari de psicologia de l'educació a les universitats catalanes. La psicologia de l'educació és aquella branca que se centra en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Engel ensenya als futurs mestres d'educació infantil i primària i imparteix classes en el màster de psicologia de l'educació a persones que, en el futur, es dedicaran a assessorar els docents. Aquesta setmana ha estat una de les ponents de la gira Aprendemos Juntos 2030, un programa impulsat pel BBVA que té com a objectiu fomentar l'aprenentatge continu i divulgar el coneixement de forma innovadora, que s'ha celebrat al Teatre Lliure de Barcelona. En l'àmbit acadèmic el programa ha implementat les seves metodologies educatives, que Engel també utilitza, a més de 5.500 escoles de l'Estat.

Encara veig als metros i en alguna cafeteria o terrassa de la nostra estimada ciutat persones llegint amb un llapis a la mà. Llegeixen i subratllen. Algunes ho fan amb un simple bolígraf, altres amb llapis de colors. (Encara que sembli mentida, acabo de descobrir que hi ha pàgines d'internet on s'educa a subratllar, fins i tot se suggereix el millor color, el groc, per a aquesta operació tan familiar en la lectura d'un llibre). No sabria dir com vaig començar a llegir amb un llapis a la mà, però sí que puc dir que un dia vaig veure algú subratllant el que llegia. Em va cridar l'atenció. Va ser a la cantina de la mili. No vaig dir res, però no vaig haver d'analitzar-ho gaire, era clar que el soldat que compartia amb mi les guàrdies subratllava allò que considerava d'interès. Per mi aquesta va ser sempre la condició per subratllar les meves lectures. Subratllar era com homenatjar el pensament que acabes de llegir, deixar-lo gravat per sempre, no només al paper, sinó també a la teva memòria. Subratlles per emfatitzar el que consideres interessant. Saps que el temps passa i el que s'ha llegit es difumina. Perd la vida. Un temps després, només havia de llegir allò que havia subratllat per retrobar-me amb el tema del llibre. Amb el pas del temps, vaig descobrir que als països on anava residint hi havia gent que procedia igual. Al principi em cridava l'atenció, com si subratllar un llibre només fos un hàbit circumscrit a la meva ciutat natal. Com si a París ningú llegís amb un llapis a la mà, ni a Praga, ni a Trieste. Amb el temps em vaig convèncer que un llapis remarcant unes línies impreses també podia tenir la seva història, com la té la lectura en veu alta que es va practicar durant segles, fins que un dia algú va descobrir que volia llegir per a ell mateix, en silenci.

Subratllar els apunts amb fluorescent diverses vegades o explicar-se els continguts a un mateix, en veu alta i autoavaluant-se: què funciona millor a l'hora d'estudiar i treure bones notes? Els resultats de la primera investigació a l'Estat –i la més gran feta fins ara al món, amb més de 3.400 alumnes de secundària de Catalunya– sobre mètodes d'aprenentatge són clars: només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO perquè són "cognitivament més exigents” que els mètodes més estesos entre els infants i els joves, com ara rellegir un text o memoritzar-lo.

Una de les dèries dels ciutadans del món actuals –i sobretot dels seus pares– és parlar molt bé diverses llengües, sobretot l’anglès, i també altres idiomes globals. En l'últim Eurobaròmetre, el 86% dels europeus deien que tothom hauria de parlar una segona llengua, i pràcticament la meitat optava per anglès. Parlar bé un idioma estranger en general s’identifica no només amb tenir una alta fluïdesa sinó també un accent nadiu. Però aquesta fita, malgrat tots els esforços, la majoria de vegades es resisteix als nous parlants, fins i tot encara que se’n vagin a viure a al país estranger. Per què?

Cal aprendre les taules de multiplicar? Els alumnes han de recitar poemes de memòria? Se saben els elements de la taula periòdica? Quin paper té la memòria en l’aprenentatge actual? "Ni el currículum d’ara ni el del 2015 diu que s’hagin de memoritzar taules de multiplicar o fórmules, per exemple. El que passa és que abans a l'escola te'n podies sortir amb habilitat memorística. Si havies de calcular un volum, sabent-te de memòria la fórmula ho treies perquè l’èmfasi era en saber calcular. Ara, en canvi, és en saber raonar, i només amb la fórmula no ho podràs fer perquè demanem que hi hagi un raonament al darrere", exposa Raül Fernández, professor de matemàtiques de l'Institut Vidreres i president de l'Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines (Ademgi).

Sal Khan, director general del grup educatiu sense ànim de lucre Khan Academy, va oferir una apassionant xerrada la primavera passada en què va predir que els xatbots d'intel·ligència artificial (IA) aviat revolucionarien el sistema educatiu. "Estem a la cúspide de l'ús de la IA per al que potser és la transformació més gran i important que hagi passat a l'educació", va afirmar Khan, que ha fet classes en línia a milions d'estudiants. "I ho farem oferint a tots els estudiants del planeta un increïble tutor personal d'intel·ligència artificial".

Des del “Mi mamá me mima” —la típica frase que feien repetir als infants per iniciar-los en la lectura fa més de cinquanta anys— fins a l’actualitat, els mètodes i els recursos per aprendre a llegir han anat variant. Però ¿és un ensenyament homogeni el que hi ha ara? Segons explica Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona (UB), abans es parlava de mètode analític (reconeixement lletra-so) o de mètode global (reconeixement de la paraula). Però ara, en ple segle XXI, apunta a dues visions: una diu que primer s’ha d’ensenyar a llegir per components: consciència fonològica, relació so i grafia, traç de les lletres, etc., amb la concepció que s’aprenen separadament i que, després, els infants ja els ajuntaran. L’altra, però, reconeix que llegir i escriure és complex i que hi ha aspectes cognitius que no van sols, sinó que es relacionen amb altres de socials i afectius. “Si llegir, fonamentalment, és comprendre, no entenem que hi hagi, des d’aquesta perspectiva, cap recurs, tècnica o activitat en què s’aïllin els elements. Sempre hi ha una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens fa entendre com es llegeix i com s’escriu”.

Un dels temes recurrents en educació és el dels horaris. D’una banda, pel que fa al nombre d’hores que l’alumnat és al centre educatiu. De l’altra, en relació a la millor hora per iniciar les classes. Aquesta última dècada s’han fet estudis amb estudiants de primària i secundària en diversos països del món que han considerat sistemes educatius diferents des de perspectives complementàries com l'educativa, la neurocientífica, la psicològica i la social. Tanmateix, no hi ha gaires treballs que hagin abordat aquesta qüestió en els estudis universitaris.

Quan la Dàmaris Gelabert canta Els dies de la setmana –"cinc vaig al col·le i dos a casa"– no l'encerta per a tothom. Alguns alumnes, la majoria fills d'immigrants, es passen també els dissabtes fent classes per aprendre la llengua i la cultura dels seus pares. Hem entrat en dues de les anomenades escoles de comunitat.

Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica.

¿Us imagineu que algú us intenta vendre un aparell amb el reclam que és un "artefacte per moure’t mentre camines"?, ¿quina mena de promesa és aquesta? ¿Oi que és impossible caminar i no moure’s? Doncs amb el joc i el fet d'aprendre passa el mateix i us expliquem per què.

Volem abordar un tema del qual no es parla gaire, o gens, i que ens crida molt l’atenció, sobretot als professionals que treballem directament amb l’alumnat: la pinça escrivana, o sigui l’activitat gràfica que porta a l’escriptura, i que forma part del que es coneix com la motricitat fina. Si la motricitat global és l’expressió de les habilitats motrius de base com caminar, córrer o saltar, la motricitat fina es localitza en la utilització de les mans, els dits, els peus i en la precisió i control dels moviments que aquests poden fer. El que anomenem motricitat fina engloba les activitats que necessiten un alt grau de precisió, molta coordinació ull-mà, control de la força que s'exerceix (to muscular) i sobretot concentració de l'executant per dur-ho a terme. Les activitats en què fem tot aquest treball són escriure, agafar objectes, pessigar, estripar i esquinçar, enfilar, tallar, retallar… Activitats i moviments essencials per a l'autonomia de les persones.

Hi ha poques dades disponibles, però totes indiquen el mateix: la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives. L'impacte ha sigut especialment greu entre els estudiants que ja partien d'un rendiment acadèmic inferior i els que tenen una situació socioeconòmica pitjor. Per ara, les úniques evidències de la magnitud del problema són els resultats de les competències bàsiques, fets públics fa un parell de mesos, que evidencien un retrocés greu dels alumnes de 4t d'ESO, sobretot en matemàtiques i anglès. En comparació amb l'any 2020, la puntuació va caure 9,1 punts en matemàtiques i 6,2 en anglès.

En principi, pot semblar que llegir és només llegir. Segons el DIEC, “distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres”, i també “adquirir coneixença del que diu un escrit”. Tanmateix, una pregunta que va sorgint de forma recurrent al voltant de la lectura és si produeix els mateixos efectes fer servir un suport de paper que digital. Quasi un centenar d’estudis publicats aquests darrers anys, molts dels quals han estat recopilats i comparats en dues metaanàlisis publicades al Journal of Reserach in Reading i a Review of Educational Reserach, assenyalen que hi ha algunes diferències interessants que caldria tenir en compte.

¿Si un nadó creix sentint les persones parlar en molts idiomes, podrà més endavant parlar-los tots?

Té una llarga experiència en el camp de la docència. Mar Hurtado fa més de tres dècades, té 53 anys, que és mestra. Actualment treballa a l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, on també fa de cap d’estudis. Alhora presideix, com diu ella “per uns mesos”, l’associació de mestres Rosa Sensat.