Durant l’estiu, els granissats, els gelats i els batuts s’escolen als nostres menús, però també ho fan les molestes punxades que delaten sensibilitat dental. Per què passa?

"És horrorós perquè no puc menjar bé. Al costat esquerre de la boca em falten cinc dents i al dret me'n falten tres. He deixat de somriure, perquè si ho faig, se'm veuen els forats", explica Gemma Guerrero, una veïna del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Té 49 anys, no treballa i cuida el seu fill amb els ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). No es pot pagar un dentista. El 2017 va patir una embòlia pulmonar que va superar gràcies a una medicació molt agressiva que li va malmetre les genives. A més, té periodontitis, una malaltia crònica que afecta les genives i els ossos que li aguanten la dentadura, i ha anat perdent peces amb els anys.

La Smithsonian Institution té 21 museus escampats pels Estats Units. En un d'ells, el Museu Nacional d'Història Americana, s'hi amaga un petit tub de pasta de dents. Està custodiat dins d'un calaixet, al magatzem, apartat de les mirades dels visitants. Imprès en lletres vermelloses, l'embolcall revela de quin dentífric es tracta. És el preuat Colgate Ribbon Dental Cream, el primer producte que la mítica marca Colgate va treure en format de tub. Avui aquest és el tipus d'envàs estrella per comercialitzar la pasta de dents, però el 1896 va ser tota una revolució. Si bé la idea d'entaforar el dentifrici dins dels clàssics tubs de pintures se li va acudir a l'odontòleg Lucius Sheffield –el fill de l'inventor de la pasta de dents–, no va ser fins que Colgate va adoptar-lo que la indústria del packaging va fer un clic i va començar a abandonar els flascons.

Parlar de suïcidi encara és un tabú en moltes societats. Tanmateix, és un fet ben present. En molts països és la segona causa de mort entre els adolescents i joves. En un estudi fet fa una dotzena d’anys amb gairebé 85.000 persones adultes de 17 països, es va detectar que el 9,2% de la població general ha tingut o té pensaments suïcides. Pel que fa als adolescents i joves, en un altre estudi molt més recent, fet el 2019, a més de 16.000 estudiants universitaris de 108 institucions acadèmiques de tot el món, es va veure que el 24,3%, és a dir, gairebé 1 de cada 4, havien tingut pensaments suïcides i que el 9,3%, és a dir, gairebé 1 de cada 10, havien intentat suïcidar-se com a mínim una vegada.

El grup de pròtesis dentals Corus, amb seu a Barcelona, ha comprat la companyia escandinava Nordentic, líder d'aquest sector als països nòrdics i que va facturar prop de 40 milions d'euros en l'últim any. Aquest és el primer pas de la multinacional en aquesta regió, després que al març es fusionés amb Signadens, el seu competidor dels Països Baixos i Bèlgica, per crear un gegant paneuropeu de laboratoris dentals. Aquesta estratègia busca integrar empresaris locals que també es converteixin en accionistes de Corus, tal com es produirà amb el director general de Nordentic, Johnny Tekin, que passarà a ser "un executiu clau" del grup i mantindrà les seves responsabilitats a Escandinàvia.

Rentar-nos la cara, les mans i les dents, dutxar-nos o fer servir desodorant són accions que formen part del nostre dia a dia, tot i que no sempre ha estat així. La higiene tal com l'entenem avui dia és un concepte relativament modern que ha anat evolucionant al llarg de la història. De fet, el terme com a tal no va aparèixer fins al segle XIX. Curiosament, l'origen de la paraula ve d'Higiea, nom la deessa grega de la salut.

Si mai t’han dit que els caramels podreixen les dents, o que la llauna (o llaunes) de cola que et prens cada dia acabarà amb l’esmalt dentari, és probable que et demanis quins altres aliments i begudes són dolents per a les teves dents. Tot i ser cert que, des d’un punt de vista estrictament tècnic, tots i cadascun dels aliments poden provocar problemes, no tots ho fan amb la mateixa intensitat, i algunes persones són més propenses que d’altres a patir trastorns dentals.