La crisi ambiental demana a crits una transició energètica. No podem seguir consumint combustibles fòssils o el planeta Terra es farà invivible per als humans. Ens ho recorden cada cop més sovint els episodis climàtics extrems. Hem de posar l’accelerador en les energies renovables: plaques solars i molins de vent. Com està la cosa? Dades: a nivell mundial, entre el 2012 i el 2022 la suma d’eòlica i fotovoltaica ha passat de suposar l’1% de l’energia consumida al 5%. És un creixement important, però estem molt lluny de substituir els hidrocarburs. De fet, d’alguna manera només s’ha compensat l’augment de demanda global creixent per la incorporació al progrés de països immensament poblats com la Xina o l’Índia. Més: contra el que es pensa, el consum de carbó, petroli i gas ha seguit creixent al segle XXI, incloent-hi el que portem de tercera dècada.

S’ha especulat molt aquests dies, arran de la tragèdia de la DANA al País Valencià, sobre quina és l’Administració competent per posar-se al capdavant, sobre la necessitat que el govern de l’Estat declari l’estat d’alarma o l’"emergència nacional". Mentre el president Mazón defensa amb zel les seves competències sense deixar paradoxalment de centrifugar les culpes cap a l’Estat, Feijóo demana que sigui el ministeri de l’Interior el que assumeixi la gestió i Sánchez es mou amb la declaració de zona catastròfica per tenir un títol que l’habiliti per agilitar les ajudes econòmiques que d’ell depenen.

L'augment de les temperatures ja afecta els aficionats a l'esport. El canvi climàtic està alterant els nostres hàbits d'exercici, segons es desprèn d'un estudi fet per l'aplicació esportiva Strava, segons el qual el 75% dels esportistes admet que la calor extrema va afectar els seus plans d'entrenament el 2023. El 27% dels preguntats també van citar la mala qualitat de l'aire com un factor que cada cop els afecta més. Cada any la xifra de persones que cita la calor i la contaminació com a problemes per fer esport no deixa de créixer, segons es desprèn de les dades d'aquest estudi fet anualment. A Catalunya fins a un 84% dels enquestats afirmen haver modificat els seus hàbits a l'hora de fer esport per culpa de la calor.

Ens calia. Molt. Per això vull donar les gràcies a la pagesia catalana. Sense la condescendència que se’ns pressuposa a vegades a la gent de ciutat. No és el cas. Hem nascut a la ciutat per atzar, però el camp no ens ha quedat mai tan lluny com altres insisteixen a marcar-ho. Sabem d’on surt el que mengem i sabem com costa que surti. Coneixem el paisatge i l’estimem. Per això, gràcies infinites. Per existir, per protestar, per resistir. I gràcies també a qui no ha pogut més. Perquè en aquesta cultura de l’esprémer hem de comptar que no tothom és igual i que el més normal fora desistir tota l’estona. Qui no pot més no llença cap tovallola. Amb la tovallola podem eixugar les llàgrimes. Les seves i les nostres. Perquè compartim la tristesa i la ràbia. Als treballadors del camp els ofeguen. El paisatge es buida i la política de despatxos no trepitja la terra. Només per fer-se la foto. 

Les clàusules ambientals cada cop són més habituals (tot i que encara no majoritàries) als contractes públics de tota mena i donen més probabilitats a les empreses que els inclouen de guanyar punts de cara a una adjudicació. Materials amb components menys contaminants o reciclats en el cas de la construcció, renovar flotes per fer-les menys contaminants o optar per matèria primera més sostenible són algunes de les clàusules verdes que incorporen cada cop més contractes que fa la Generalitat.

El Govern ha declarat oficialment avui l’emergència cinegètica a Lleida, una de les mesures reivindicades pels pagesos contra la superpoblació de conills i que permet a l’administració intervenir directament als vedats de caça. L’objectiu és que entre el setembre del 2022 i el del 2023 s’assoleixin les 285.000 captures de conills acordades amb el sector per arribar a nivells òptims de fauna salvatge. Si els caçadors no poden arribar als objectius dins els seus vedats, serà la Generalitat qui ho faci subsidiàriament amb els seus propis recursos, bàsicament amb l’ajuda dels agents rurals i els seus equips. De fet, els caçadors ja fa temps que poden caçar conills durant tot l’any, fins i tot a les nits i utilitzant diversos mètodes (armes de foc, trampes, fures i gossos), però és ara quan la Generalitat fa efectiva la seva intervenció en cas de necessitat de reforços. A més, la Federació de Caça està elaborant una borsa de caçadors perquè puguin actuar en diferents vedats si n'hi ha necessitat.

Nova fita global contra la crisi ecològica. Tot i el poc ressò mediàtic que ha tingut, aquests dies a la seu de l'ONU a Nova York tenia lloc una negociació cabdal per al futur dels oceans. I aquest diumenge, després de gairebé 48 hores de negociacions ininterrompudes (i becaines pels passadissos), els governs de 193 estats han aconseguit acordar el que es coneix informalment com el Tractat dels Oceans i que ha de servir per protegir la biodiversitat a les aigües internacionals.

Ben entrat ja el tercer mes de treva després de prop de vuit anys de guerra civil, el Iemen s'enfronta a un altre tipus de catàstrofe enmig de la indiferència de la comunitat internacional. Un petrolier amb més d'un milió de barrils de cru està embarrancat a la costa iemenita i en qualsevol moment podria explotar, o bé partir-se en dos, i provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals marines de la història. Els seus efectes nocius es farien sentir no només al Iemen, sinó també als països veïns i a tot el mar Roig, una zona amb un gran valor per la seva biodiversitat.