Dos fiscales comença amb la comporta d’una presó que s’obre i s'acaba amb una altra que es tanca. Aquesta trajectòria circular delimita la peripècia de l’heroi, Kornev, un jove fiscal a la Rússia de Stalin, que en descobrir les tortures i confessions forçades a què són sotmesos els supervivents de la vella guàrdia del Partit Comunista a la seva regió vol posar en coneixement de la cúpula soviètica aquest escàndol i traïció als valors bolxevics. El problema, però, és que la seva mirada idealista (la d’algú que “encara és verge”, com li insinuen sorneguerament alguns personatges que es creuen en el seu camí) és l’única que no s’adona del món corrupte en què es mou.

Poc abans de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, el director de cinema ucraïnès Serguei Loznitsa acabava el documental Sobre la història natural de la destrucció, estrenat el mes de maig del 2022. És un film fet, únicament, a partir d’imatges d’arxiu de bombardejos dels països aliats a Berlín i altres capitals alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Les preguntes sobre les quals plana aquest documental són molt concretes: la població civil ha de ser un mitjà de guerra?, la destrucció massiva és justificable si es fa per un bé superior? “No hi he trobat resposta, però està clar que són més vigents que mai. Amb els mitjans tecnològics que hi ha ara, es podria fer la guerra sense matar gent. Rússia, però, està matant la població. Ho van fer els nazis i ho van fer els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Aquest tipus de destrucció massiva contra la gent no és justificable mai amb cap fi”, considera Loznitsa.