"Donar carabassa", "Fer el préssec", "Qui no té un all té una ceba", "Panxa plena, cor content", "Qui matina fa farina", "Qui menja sopes se les pensa totes", "Hi ha més dies que llonganisses"... El refranyer popular és ple de referències a la cuina, la gastronomia i el menjar. Són centenars els exemples de frases, expressions i locucions de tradició popular, fetes a partir de jocs de paraules, rimes i metàfores, que al·ludeixen al riquíssim camp semàntic dels aliments, les receptes i els àpats a taula. N'hi ha per a tots els gustos, ocasions i opinions i, sempre, sense excepció, totes porten implícit un ensenyament que, a còpia d'anar-se repetint de generació en generació, s'ha convertit en palmari.

Una altra paraula recent és putivolta. Me la va explicar el Magí Camps, membre de la Secció Filològica de l’IEC, periodista i contista. La putivolta és aquell tomb que es fa en una discoteca, un concert, una festa, algun recinte o acte, per veure el gènero que hi ha entre els assistents i sospesar i intentar un aparellament sexual. Suposo que és una informació procedent dels seus fills, però no se sap mai.