D’on venim? És una de les preguntes més difícils que s’ha plantejat mai la humanitat. Des del principi, la religió ha proposat solucions més o menys fantasioses a aquest enigma. Però a partir del moment que ens vam inventar el mètode científic –la millor eina que tenim per acostar-nos a la realitat– hem començat a entendre millor quin és de veritat l’origen de la vida tal com la coneixem. Estem lluny d’una resposta definitiva, però ara hem descobert uns quants dels llargs i complicats processos que han portat a l’aparició d’éssers intel·ligents en aquest planeta.

"Darwin va escriure el llibre, però li faltava el primer capítol". Això deia Alexander I. Oparin en referència a L’origen de les espècies, encara que ell no va ser el primer que va notar que el naturalista anglès havia evitat el problema de l’origen de la vida. Molt abans, Ernst Haeckel, més darwinista que Darwin, havia acusat el seu heroi de no ser sincer ni consistent.

Quan Joan Oró va marxar als Estats Units a fer-hi estudis de doctorat parlava un anglès molt limitat. Segons sembla, un dels seus primers professors solia puntuar les seves explicacions amb la pregunta “You get it?”, per confirmar si els estudiants l’estaven seguint, però Oró l’entenia tan poc que ni tan sols comprenia què volia dir allò de “You get it”.

La NASA ha trobat proves de l’existència de vida a Mart. Ho comunica al govern dels Estats Units, que autoritza fer pública la notícia l’endemà a la tarda. Al matí, al Jet Propulsion Laboratory de Pasadena, a Califòrnia, els autors del descobriment l’expliquen a un grup de col·legues científics. Tothom queda bocabadat. L’estupefacció i un entusiasme contingut omplen la sala.

A principis del segle XX, George Edward Challenger, metge i científic escocès, va descobrir en una zona remota de l’Amazònia un altiplà ple d’animals prehistòrics que vivien aïllats de la resta del món. Naturalment, el professor Challenger és un personatge de ficció, nascut de la prolífica ploma de Sir Arthur Conan Doyle, i aquest és l’argument de la novel·la on se’l va donar a conèixer, El món perdut.

La Terra és l’únic planeta que coneixem on s’ha iniciat la vida. Estadísticament, és molt probable que s’hagi produït en molts altres llocs de l’Univers, però encara no se n’ha trobat cap. Això comporta que tots els estudis sobre el seu sorgiment s’hagin de centrar en la Terra. La vida va aparèixer molt aviat en la història del planeta. Es considera que, fa uns 4.500 milions d’anys, l’escorça terrestre s’havia refredat prou per permetre la formació de molècules orgàniques que, necessàriament, s’haurien d’haver format de manera espontània a través de reaccions químiques. Abans de l’aparició de la vida hi ha haver un període d’evolució química. Fa temps es va demostrar que aquesta evolució química era tècnicament inevitable en les condicions atmosfèriques de la Terra primitiva, molt diferents de les actuals. El bioquímic català Joan Oró va contribuir a aquestes demostracions.