Un cop més, per cinquena vegada en menys de dos mesos, els britànics s'enfronten –aquest dijous– a una vaga de trens generalitzada a tot el país. Arran de l'aturada, que secunden 40.000 treballadors, almenys la meitat de les línies fèrries romanen tancades, i de les que resten obertes només una petita proporció, al voltant del 20%, ofereixen servei. Els salaris, les pensions i les condicions de feina futures són la causa de les reivindicacions.

És llanito però té un nom ben espanyol. Va néixer a la Catalan Bay, al Penyal, el 2 de maig de 1967, dos anys abans que Francisco Franco ordenés el tancament de la frontera. Va créixer en pisos de protecció social d'esquena al mar, en un complex anomenat Glacis Estate. Va anar a la veïna Bayside Comprehensive School, que podia veure des del modest pis en què vivia. Però ni allà, ni amb la família ni amb ningú, mai no va parlar ni escriure una sola paraula d'anglès. La família era humil: el pare, un treballador sense qualificació; la mare, perruquera. A l'escola primària, que va deixar als 15 anys, mai no va aconseguir cap diploma.