Després de dues dècades de transicions fallides, el tauler polític iraquià mostra un equilibri fràgil entre forces que ja no competeixen pel poder, sinó per la seva quota dins del sistema. L'onada de protestes que el 2019 va desafiar el règim sectari nascut després de la invasió nord-americana va posar de manifest la seva poca legitimitat, però la repressió posterior va consolidar un model autoritari. El sistema s'ha tancat sobre si mateix, amb les mateixes coalicions, els mateixos caps i un electorat cada cop més absent. Dimarts vinent, entre 21 i 28 milions de persones –segons les fonts oficials, de mitjans de juny, i les publicades– estan cridades a escollir els 329 membres del parlament.

En una nova mostra de la greu crisi política que travessa l’Iraq, milers de simpatitzants del poderós clergue xiïta Muqtada al-Sadr van assaltar dimecres a la tarda el Parlament del país, que es troba dins de l'anomenada Green Zone, una àrea fortificada del centre de la capital Bagdad on també hi ha totes les ambaixades, per protestar contra la nominació com a primer ministre d’un candidat proposat per un bloc rival. L'edifici aleshores estava buit.