L’exatleta olímpic Valentí Massana recorda la seva infantesa per explicar l'origen de la seva família: “Vaig néixer a Viladecans i el meu pare tenia dues feines per poder-nos mantenir. Érem set a casa i ell era l’únic que treballava”. Des de ben petit, Massana va començar a practicar marxa atlètica, una disciplina que es va convertir essencial en la seva carrera esportiva i laboral. “Vaig iniciar-me en aquest esport a través de l’escola, com molts altres marxadors olímpics, perquè Viladecans ha estat el bressol de molts atletes d’aquest món”, destaca.

Hi havia massa humitat, aquell 31 de juliol del 1992. Una calor enganxifosa, poc adequada per a una disciplina tan sacrificada com els 20 quilòmetres marxa. L’eufòria ja s’havia apoderat de Barcelona després dels primers dies dels Jocs Olímpics. El Dream Team ja feia de les seves a Badalona i els primers esportistes locals havien començat a guanyar medalles. I el 31 de juliol tocava l’estrena de les proves d’atletisme, amb les primeres sèries dels 100 metres llisos i la final dels 20 km marxa. Amb sortida a un circuit instal·lat a la Zona Franca, abans d’afrontar la cruel pujada a Montjuïc. “Hi havia un 90% d’humitat i gairebé 30 graus, era un clima terrible, no ens feia ser optimistes” admet Dani Plaza.