Hi havia massa humitat, aquell 31 de juliol del 1992. Una calor enganxifosa, poc adequada per a una disciplina tan sacrificada com els 20 quilòmetres marxa. L’eufòria ja s’havia apoderat de Barcelona després dels primers dies dels Jocs Olímpics. El Dream Team ja feia de les seves a Badalona i els primers esportistes locals havien començat a guanyar medalles. I el 31 de juliol tocava l’estrena de les proves d’atletisme, amb les primeres sèries dels 100 metres llisos i la final dels 20 km marxa. Amb sortida a un circuit instal·lat a la Zona Franca, abans d’afrontar la cruel pujada a Montjuïc. “Hi havia un 90% d’humitat i gairebé 30 graus, era un clima terrible, no ens feia ser optimistes” admet Dani Plaza.