Després d'escriure tres thrillers protagonitzats per un mosso d'esquadra, Javier Cercas (Ibahernando, 1962) ofereix una singular variació al seu nou llibre, en què el detectiu és el mateix autor i l'investigat és ni més ni menys que el papa Francesc. El loco de Dios en el fin del mundo –publicat per Literatura Random House, després d'una etapa de l'autor a Planeta que va començar amb Terra Alta (2019)– explica el viatge de l'escriptor fins a Mongòlia com a part del seguici del summe pontífex amb l'objectiu de construir-ne un retrat aprofundit. "He tingut el privilegi de ser el primer escriptor a qui el Vaticà ha obert les portes perquè n'escrigués un llibre –assegura–. Quan em van fer la proposta, de seguida els vaig dir: «No saben que soc un tipus perillós?». Però ni així es van fer enrere. De fet, he tingut una llibertat absoluta per escriure el que he volgut. Ni tan sols han volgut llegir el llibre abans que es publiqués. L'únic que espero és que, un cop sigui llegit per part del Vaticà, no es decideixin a excomunicar-me".

Aprofitant l'aturada per seleccions, el president executiu del Barça, Joan Laporta, i dos dels seus directius, han estat de viatge entre Mongòlia i Azerbaidjan. Des del club no han precisat la finalitat d'aquests desplaçaments, on s'ha vist el dirigent departint amb autoritats i empresaris locals en qualitat de representant blaugrana. La falta d'explicacions ha aixecat polseguera a l'entorn. Per exemple, el moviment Som un Clam, que ja s'ha posicionat de cara a les eleccions del 2026, ha reclamat "transparència" i ha manifestat que "els socis i sòcies mereixen saber com s'usen els recursos del club".

El president rus, Vladímir Putin, ha arribat a Mongòlia en el marc d'una visita d'estat que desafia una ordre d'arrest internacional i que posa a prova la neutralitat de les autoritats mongoles. Putin, acusat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims de guerra a Ucraïna, exposant-se a ser detingut, s'ha reunit aquest dimarts al matí amb el president mongol, signatari de l'Estatut de Roma, que l'obliga a acatar el tractat internacional.

Als mongols els agrada dir que ningú estima els cavalls com ells. Aquest poble va crear un imperi gràcies als seus cavalls, amb els quals van arribar ben lluny, saquejant tot el que trobaven al seu pas. El nom de Genguis Kan o Tamerlà encara avui evoca una època cruel, però per als mongols són herois nacionals. Ja sol passar que els invasors són herois o criminals en funció de qui ho expliqui. També passa a Europa i als Estats Units. A Mongòlia els agrada recordar que va haver-hi una època en què tothom els temia i respectava. Van fer caure murs i van aixecar imperis, sempre enfilats als seus cavalls. Un animal que encara avui és al centre de les seves celebracions. I els seus esports, esclar.