L'any més exitós de la història de la banca espanyola no ha estat un èxit per a totes les entitats. La filial espanyola de Triodos, el banc ètic d'origen holandès, ha anunciat aquest dijous unes pèrdues de 3 milions d'euros. Els resultats contrasten amb els guanys del 2023, que van ser de 77 milions. Aquest daltabaix en els resultats té una explicació: les polèmiques CDA de Triodos.

"Això és l'últim insult de Triodos". Amb aquesta contundència s'expressava aquest divendres Mar Villanueva, portaveu de la Plataforma d'Afectats pels CDA a Catalunya. Els CDA són un producte de risc que el banc ètic d'origen holandès va començar a comercialitzar a Espanya l'any 2012. Prometien bones rendibilitats i l'entitat assegurava que era segur i no especulatiu; per aquesta via van aconseguir captar uns 1.200 milions d'euros dels estalvis de 46.500 clients a tot Europa. D'aquests, 7.450 són a Espanya, majoritàriament a Catalunya. La indignació dels clients que van comprar CDA s'explica per l'anunci del banc, fet avui mateix, segons el qual oferirà 10 euros per cada títol als clients que renunciïn a qualsevol reclamació judicial o extrajudicial.

Clients i experts havien avisat que les preferents de Triodos perdrien el valor quan es reobrís el mercat i el temps els ha donat la raó. Després de quaranta mesos d'espera, el controvertit producte, que valia 84 euros el març del 2020 i que no es va poder vendre durant més de tres anys, ha perdut en només dues setmanes el 65% del valor.

El 5 de juliol del 2023 serà una data clau per als 46.500 afectats a Europa que van comprar preferents de Triodos Bank. És la data en què, tres anys i quatre mesos després, han tornat a cotitzar al mercat els CDA. Però això no ha estat una bona notícia: després de molta incertesa, els clients han comprovat que el valor de la seva inversió s'ha ensorrat.

Resultat provisional als jutjats: quatre resolucions a favor dels clients, i quatre a favor de Triodos. Més de 7.000 clients a Espanya tenen part dels seus estalvis congelats en un producte de risc que els va vendre Triodos Bank i estan pendents d'aquest còmput de sentències per saber quines possibilitats tenen a la via judicial per reclamar aquests diners. La novetat d'aquest dilluns és la primera sentència que s'ha publicat a Catalunya: l'entitat ètica d'origen holandès haurà de tornar a un particular els 18.000 euros que va invertir el 2011 i el 2018 en Certificats de Dipòsits d'Accions (CDA). Aquest producte, conegut com les preferents de Triodos per la seva similitud amb el controvertit producte financer que va enxampar milions de clients durant la primera dècada d'aquest segle, s'ha endut un sever correctiu per part del titular del jutjat de primera instància número 54 de Barcelona.

L'escàndol de les CDA, les preferents que va comercialitzar Triodos Bank per captar 1.200 milions d'euros de 46.500 clients, 7.000 dels quals a Espanya, comença a rebre les primeres sentències judicials a Navarra, i l'ARA ha tingut accés a una d'aquestes sentències. El jutjat d'instrucció número 5 de Pamplona ha condemnat el banc amb seu als Països Baixos a retornar a un client els 5.994 euros que va invertir en aquest producte financer de risc, més els interessos pel temps que no ha comptat amb aquests diners.

Des que a principis d'aquest any es va saber que milers de clients de Triodos Bank a Europa havien vist com el banc ètic els congelava els estalvis que havien invertit en un producte de risc anomenat CDA, l'entitat holandesa havia mantingut un mutisme absolut sobre quina era la quantitat total de diners que havia captat amb aquesta fórmula. Sí que se sabia que hi havia 46.500 afectats al conjunt del continent, 7.000 d'ells a Espanya, i s'especulava que l'estalvi mitjà rondava els 30.000 o 40.000 euros, projecció que feia pensar que el volum total de fons atrapats en aquest producte (conegut també com les preferents de Triodos per la seva similitud amb l'escàndol d'aquell altre producte de risc) eren uns 1.600 milions d'euros.

El banc ètic holandès Triodos Bank va assolir un benefici net de 18,8 milions d'euros després d'impostos els primers sis mesos del 2022, una caiguda d'un 32% enfront dels 27,7 milions d'euros del mateix període de l'any anterior, segons ha informat aquest dijous a través d'un comunicat. El banc assenyala, però, que si s'exclouen els costos no recurrents, els guanys pugen a 24,2 milions d'euros. Aquests resultats exclouen, entre altres elements, els litigis pels seus certificats de dipòsits d'accions (CDA). Aquest producte, que l'entitat va començar a distribuir fa quatre dècades, ha deixat milers dels seus clients en una situació complicada, sense accés als seus estalvis i amb unes pèrdues molt probables. El cas ja ha arribat als tribunals.

La pregunta ha volat pel WhatsApp. L’entitat holandesa, amb una important presència a Espanya que es va veure reforçada per la seva condició de banc ètic just després de la crisi financera, ha estat protagonista en els últims mesos d’una agra polèmica pels CDA, un producte financer de risc que ha deixat congelats els estalvis de 7.000 clients a Espanya i 46.500 en el conjunt d’Europa. 

L'esperada recompra dels certificats de dipòsits d’accions (CDA) no tindrà lloc. Així ho ha anunciat aquest dilluns Triodos Bank en resposta als 46.500 tenidors d'aquest producte financer de risc que el banc ètic havia venut des de fa dècades. Els seus compradors es van veure atrapats l'any 2020 perquè el producte tenia un mercat intern de compravenda on va desaparèixer l'interès i que es va clausurar. Així, 7.000 clients a Espanya tenen els estalvis que van invertir en CDA congelats i a l'espera d'una solució. La situació és idèntica a la que van viure a finals de la primera dècada d'aquest segle els tenidors de les preferents, i la solució, per ara, segueix lluny.