La televisió estiuenca s’ha nodrit dels casos més sòrdids per sostenir les audiències durant les vacances. La mort truculenta de Mario Biondo el 2013, el càmera de televisió casat amb la presentadora Raquel Sánchez Silva, ha sigut un dels temes favorits, propulsat per l’estrena a Netflix d’una sèrie documental coincidint amb el desè aniversari del decés. Las últimas horas de Mario Biondo pretén investigar les causes de la mort del personatge amb la clara voluntat d’eliminar les hipòtesis d’assassinat que la família Biondo va fer créixer per acusar la presentadora. Les productores que firmen el documental són responsabilitat de l’exrepresentant de Raquel Sánchez Silva. L’home també actua de testimoni en el documental: es converteix en el seu portaveu i una mena de fil conductor clau. Raquel Sánchez Silva no hi apareix. Indiquen al final que va ser convidada a intervenir-hi però que va decidir no fer-ho, com si fos aliena a la sèrie. Però, al llarg dels tres episodis, la versió i els interessos de la presentadora hi són perfectament representats. Fins i tot al final hi apareix un misteriós missatge romàntic de comiat al difunt, des de les profunditats del mar, que només pot ser de la presentadora. Sánchez Silva no hi surt, però hi és. Perquè Las últimas horas de Mario Biondo no només és un documental de part sinó també un acte de venjança. Incorpora generosament la família Biondo i el seu pèrit amb la finalitat de posar-los en evidència. Retratar-los com uns personatges ridículs i conspiranoics, uns éssers embogits i despietats. Tot sigui dit, la mare del difunt els hi posa molt fàcil. El que millor fa Las últimas horas de Mario Biondo és retratar la teleporqueria italiana. 

El marit de la presentadora Raquel Sánchez Silva, mort fa més de nou anys, va ser considerat sempre per la justícia espanyola com a víctima de suïcidi. Tot i això, al cos de Mario Biondo hi havia evidents signes de violència que ara la justícia italiana ha determinat que van ser fruit de l'atac d'algú desconegut i que el càmera no s'havia tret la vida, sinó que havia estat assassinat, tesi que sempre havia defensat la seva família, resident a Itàlia. De fet, els pares d'ell van contractar els serveis d'advocats i criminòlegs per intentar esbrinar el que va passar realment la nit en què el seu fill va morir.