Es compleixen aquest dimecres tres mesos des que va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que el PSOE i ERC van pactar per mirar de mitigar les causes judicials del Procés. És a dir, per intentar rebaixar tant les sentències ja dictades com els casos encara oberts i allunyar així el conflicte polític dels tribunals. Una operació gestada a la taula de diàleg i que ha tingut el seu moment més àlgid amb el retorn recent de l'exili de Clara Ponsatí. Passats aquests tres mesos, la pregunta raonable a fer-se és: s'està aconseguint desjudicialitzar el Procés? Utilitzant terminologia de períodes de crisi econòmica, es podria dir que hi ha alguns brots verds, però també decepcions.

El Consell de Transparència i Bon Govern, un òrgan independent que vetlla perquè es compleixi la llei en matèria de transparència, va emetre una resolució on instava l'executiu espanyol a fer públics els informes i documents que ha intercanviat amb la Generalitat de Catalunya en el marc de la taula de diàleg. L'organisme va prendre aquesta decisió a instàncies d'una ciutadana, que havia reclamat la informació perquè "segueix amb interès" la gestió del Procés per part del govern espanyol. El Consell va donar 10 dies al ministeri de la Presidència perquè facilités tota la informació a la persona que la reclama. Des del ministeri es va respondre la petició el dia 22 i s'assegura que s'ha donat resposta a la petició, però es desconeix encara si la demandant i el mateix Consell han quedat satisfets.

Tres dies després que el PSOE i Unides Podem registressin al Congrés la proposta per derogar la sedició, la següent negociació que està en marxa és la de la reforma de la malversació, un delicte que també afecta condemnats, exiliats i processats en causes vinculades al Procés. Fins ara s'havia portat amb discreció, però aquest dilluns tots els actors implicats ho han reconegut obertament. El primer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Ara toca obrir aquesta batalla". El govern espanyol per ara s'hi posa bé, però no garanteix els vots del PSOE a l'espera de tancar un acord amb tota la seva lletra petita. La idea és que, mentre es tramiti al Congrés i al Senat la derogació de la sedició i els canvis en el delicte dels desordres públics agreujats, s'introdueixin esmenes per canviar també la malversació.

Els sistemes democràtics es fonamenten en la separació de poders. Els poders legislatiu i executiu són poders polítics configurats a partir de la voluntat ciutadana. No és el cas del poder judicial, que és exercit per jutges i magistrats, als quals es garanteix la independència en l’exercici de les seves funcions, però al mateix temps estan obligats a exercir-les de manera imparcial. Aquesta estructura de poders permet entendre la definició que es fa de les democràcies liberals com a estats democràtics i de dret. En aquest context el poder judicial i, si escau, la jurisdicció constitucional controlen l’actuació dels poders polítics perquè actuïn d’acord amb la llei.

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha dit en l'obertura de l’any judicial espanyol (si no tens un calendari a mà es fa difícil escenogràficament saber quin és l’any que s’obre) que "hi ha el risc que, si es materialitza aquesta anunciada desjudicialització, el que acabi produint és una fugida de la llei o, cosa més greu, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei a tots els ciutadans". No sé si sap el president del Suprem que res no ens faria més felices que aturar aquesta anunciada desjudicialització a canvi que s’apliqui el principi d’igualtat a tota la ciutadania. I qui diu ciutadania, diu monarquia. Que dic jo que, tenint en compte que ho ha dit davant del rei d’Espanya, sí que ho deu saber. El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret internacional escrit i reconegut. Encara que hi ha drets que cauen pitjor que d’altres. A aquest li ha tocat el rebre i se'n fan pocs vídeos de suport a les xarxes. La qüestió és discriminar i fer bullying a qualsevol, sigui una persona, un col·lectiu, un dret o tot alhora. Si la justícia fos igual per a tothom, hi hauria justícia. Però abans de donar-ho per perdut, hi ha la possibilitat de trobar-nos.  

Superats els anys més intensos del Procés, a Catalunya ja és pràcticament tradició que el president tanqui el curs a principis d’agost –ho va fer dimarts passat– i la política catalana abaixi durant uns dies el ritme. El Parlament tanca, el Govern no es torna a reunir fins al dia 29 i els partits alenteixen la seva activitat. La pau, però, durarà poc, i el curs polític vinent promet un any sense respir. Tindrà, com a mínim, unes eleccions –les municipals–, i la cohesió del Govern tornarà a estar a prova constantment. No hi haurà treva possible i la tardor ja s'intueix decisiva.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut acomiadar el curs polític aquest dimarts mostrant-se convençut que la negociació amb el govern espanyol tindrà avenços notables abans d'acabar l'any. No serà ni el referèndum ni l'amnistia, però sí concrecions en les reformes contra els efectes de la repressió: "Abans d'acabar l'any, aquesta desjudicialització s'ha de concretar i es concretarà. Serà la manera de constatar si la voluntat real del govern de l'Estat és posar fi a la repressió". Poc amic de fixar-se terminis, aquest cop el president sí que ha posat calendari perquè hi hagi canvis legals per alleugerir la càrrega als condemnats i encausats en processos judicials vinculats al Procés. D'aquí cinc mesos se'n podrà fer balanç.