<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - kitsch]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/kitsch/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - kitsch]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Trump i el 'kitsch' del progressisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/trump-kitsch-progressisme_129_5200607.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>A la novel·la <em>La insostenible lleugeresa de l'ésser</em>, Milan Kundera hi va fer una definició del concepte de <em>kitsch</em> que ha esdevingut cèlebre. Per resumir-ho molt, el <em>kitsch</em> és la manera com es manifesta la moral hegemònica. En el cas dels personatges de Kundera, pateixen el <em>kitsch</em> en la moral de la Txecoslovàquia comunista (però hi ha un personatge que també el percep quan coneix un polític nord-americà acríticament satisfet de l'aparença del seu mode de vida). Kundera explica que una societat que té diversos corrents de pensament ens permet trobar sortides al <em>kitsch</em>, però, en canvi, quan només hi ha una manera de pensar, la vida pot resultar asfixiant: el <em>kitsch</em> esdevé totalitari i afecta els àmbits públics (feina, política) i privats (amistat, amor, família).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gerard Cecchini]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/trump-kitsch-progressisme_129_5200607.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Nov 2024 17:00:31 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Morir-se amb massa llum]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/estiu/morir-massa-llum-joan-burdeus_129_4452955.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/91a8a10e-feea-48e5-a38a-fafbbc5e1fd7_16-9-aspect-ratio_default_0_x514y327.jpg" /></p><p>Fa poc que he visitat el tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona, que ha patit una reforma impressionant. Com correspon al gust actual, ara hi ha més vidre, colors més neutres i materials més asèptics. El més impressionant de les noves sales de vetlla, a banda de les màquines Nespresso, és una abundància contraintuïtiva de llum, amb celoberts ubicats estratègicament per donar aire. Les plantes d'aquests microjardins zen, no cal dir-ho, són artificials. A grans trets, la ironia del nou tanatori és que tot està dissenyat per evitar l'efecte taüt.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Burdeus]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/estiu/morir-massa-llum-joan-burdeus_129_4452955.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Aug 2022 16:22:25 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/91a8a10e-feea-48e5-a38a-fafbbc5e1fd7_16-9-aspect-ratio_default_0_x514y327.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'estètica zen ha colonitzat els tanatoris.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/91a8a10e-feea-48e5-a38a-fafbbc5e1fd7_16-9-aspect-ratio_default_0_x514y327.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
