El mateix rànquing que l'any passat va situar el Disfrutar en el lloc número 1 del món, i que abans ho havia fet amb El Bulli o El Celler de Can Roca, també fa rànquings d'hotels, cocteleries (a Barcelona hem tingut dues vegades la primera posició, primer per a Paradiso i després per a Sips) i des del 2019, de cellers. En aquesta edició dels World’s Best Vineyards, Catalunya ha quedat en una posició excel·lent gràcies al celler Perelada de la DO Empordà i al celler Gramona, de Corpinnat. Han quedat en la 22a i la 25a posició, respectivament.

Aquesta època trepitjar vinya és un autèntic espectacle. Cal aprofitar que les plantes estan ufanoses i que tenim la sort de tenir bona part del país cobert de ceps. Els cellers estan majoritàriament molt ocupats perquè estan immersos en plena verema, però és un moment formidable per visitar-los. L'altre dia ens fèiem ressò de les impressionants cabanes que tenen al Celler Oller del Mas (Bages) a peu de vinya, i avui us proposo una altra proposta enoturística, en aquest cas molt més informal: Els Plans by Sicus (Bonastre, Baix Penedès).

Entre els motius per organitzar un viatge hi pot haver conèixer les terres del vi i els seus atractius. Catalunya té una nombrosa oferta enoturística, començant perquè gairebé la meitat dels seus 918 cellers són visitables, però encara li queda un llarg camí per recórrer si aspira a figurar entre els números 1 mundials del turisme del vi. Enguany quatre d'aquests indrets –Bordeus, Porto, Geòrgia i la Xina– han explicat què els ha convertit en referents durant el I Fòrum Internacional d'Enoturisme celebrat a la Barcelona Wine Week (BWW).

En aquesta història passarem per Holanda i Tarragona i acabarem demanant un cop de mà als influencers. La missió? Popularitzar el brandi entre un segment de població que no sap ni què és. Per fer-ho, han creat un concepte senzill però força ocurrent, el Terrícola.

El BBVA ha premiat tres productors rurals catalans en la sisena edició dels premis als millors productors sostenibles. Es tracta d'Alta Alella, Vinyes d'Olivardots i Font Rovira Agrícola. El reconeixement ha recaigut en cinc productors més de l'Aragó, Astúries, les Balears, Cantàbria, el País Valencià i Galícia. En total, per aquests guardons s'han rebut més de 800 candidatures des del seu llançament.

Aquesta història comença el 1312. O almenys aquest és l’any en què hi ha els primers documents que testifiquen que la família Mestres tenia vinya a Sant Sadurní d’Anoia i que comerciava amb cereals i vi. Més de 700 anys més tard i 30 generacions després, segueixen produint, i des de fa 100 anys elaboren un dels caves més estimats pels entesos en vi. Això sí, arribar fins aquí no ha estat un camí planer.

Sergio Caballero i Francesc Grimalt fa quasi 20 anys es van posar d’acord. Dos milions de pessetes cadascú. I així, de manera modesta, és com va néixer 4Kilos Vinícola, un dels millors cellers mallorquins, que treballa amb varietats autòctones recuperades i que probablement no s’assembla a cap altre celler del món.

Que Donald Trump sigui president dels Estats Units pot tenir un fort impacte en un poblet envoltat de vinyes del Penedès o del Priorat. En el sector del vi de casa nostra els interessa molt que els americans beguin vi català, ja que és el primer mercat d'exportació (hi van a parar el 12,7% de les vendes). Si agafem les dades de l’any passat, de gener a novembre, s’havia exportat vi per un valor 78,82 milions d’euros. Després ja vindria el mercat del Regne Unit, on s'exporten moltíssimes més ampolles, però amb un valor molt inferior. El motiu és que a les Illes Britàniques es ven molt volum a baix cost per abastir els grans supermercats. Ara bé, el cas americà és tot una altra cosa, perquè el que hi viatja és el vi de qualitat.

Si us deixen escollir entre dos vins i l'únic que en sabeu és que un és de vinya jove i l'altre de vella, amb quin us quedeu? Els vins elaborats a partir de vinyes velles criden l'atenció perquè provenen d'uns ceps que poden arribar a tenir més anys inclús que la persona més gran de la taula. L'edat de la vinya pot fer pressuposar que el vi ha de ser de molta qualitat, però el fet que s'obtingui d'una vinya vella no significa que aquell vi sempre hagi de ser bo.

“Tim Atkin, Atkin sense s!”, em diu. És un dels “comunicadors del vi” mundials i el tenim a la Wine Week, presentant un acte sobre els vins tranquils i els escumosos catalans, amb els seus pantalons de quadres i el seu somriure. “Tinc casa a Catalunya, m’encanta el seu vi i el seu menjar”, fa, modest. Al seu costat, el director de l’Incavi, Joan Gené, que passeja per la fira i saluda amb el somriure bonhomiós dels savis del vi els que se li atansen. Apunta, agenda i pregunta.

El cultiu de múltiples varietats de raïm ha dominat el paisatge en molts indrets de Catalunya durant segles. Ara hi ha l'afany de preservar aquesta diversitat vitivinícola i embotellar-la, un camí ple de nous descobriments. Com al nord d'Osona, on en temps passats els ceps s'enfilaven per les muntanyes. Des de fa quatre anys el fotògraf Eugeni Ordeig s'ha aliat amb l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) per estudiar els escassos vestigis que hi queden d'aquest conreu. Els resultats sorprenen: s'han localitzat fins a 50 varietats de raïm diferents, de les quals per ara només se n'han identificat 22 gràcies a la seva anàlisi genètica, i la trentena restant encara són desconegudes.

El negre ha estat per costum el vi amb més tirada a l'Estat espanyol. Encara que es manté com el més consumit, el blanc va pel camí de disputar-li el lloc. Almenys així ho fa pensar una nova dada que acredita l'auge del vi blanc català. Segons l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat, el 2023 els cellers catalans que elaboren vi emparat per una denominació d'origen van vendre més ampolles de blanc que de negre. Per consolidar aquest canvi de tendència, la clau pot trobar-se en les noves preferències de consumir vins més frescos i amb un alcohol contingut, en consonància amb la cuina lleugera d'avui en dia.

“Un cop acabi la tempesta no recordaràs com vas sortir-ne, però una cosa sí que és segura: no seràs la mateixa persona que va entrar-hi”. Aquesta frase de Murakami sobre la capacitat de les maltempsades de convertir l’esglai en un estímul per sobreviure i millorar, la podrien signar per duplicat al celler Vall Llach de Porrera.

És l’endemà de les eleccions a Catalunya i la Catalunya Nord es desperta amb un sol rutilant. S’han convertit en escenari accidental de la campanya electoral. “Ahir vaig ser a la compareixença del president Puigdemont”, explica un veí de Banyuls de la Marenda. “Feia cara de cansat”, afirma. Tothom es mostra sorprès de la capacitat de mobilització que hi ha hagut durant tots aquests dies. M’expliquen que hi ha una empresa d’esdeveniments que és la que organitza tots els mítings. Que a Carles Puigdemont també li agrada seguir l’USAP, el club de rugbi de Perpinyà, que ha fet trobades en cellers i que sap força de vins. No sé quant de temps s’hi estarà, però aquí saber de vins és fonamental.

Algú proper al celler. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat José Moro, propietari del celler Cepa 21, ubicat a Castrillo de Duero (Valladolid), arran de l'assalt que van patir fa uns dies i en el qual van ser buidats 60.000 litres de vi valorats en 2,5 milions d'euros. “Pels vídeos que tenim i que hem presentat a la Guàrdia Civil, sembla que és una persona que sap què fa, que sap per on va, que va amb determinació a obrir els dipòsits, que els sap obrir fins i tot a les fosques… I, aleshores, evidentment, creiem que per aquesta forma de moure's pot ser una persona que conegui el que està fent”, ha assegurat Moro. En aquest sentit, ha indicat que ha traslladat a la Guàrdia Civil tota la informació i són ells els que han d'investigar.

T'espanta obrir una carta de vins d'un restaurant i haver d'escollir-ne un?

“Una escalivada a la copa”. Així va definir el popular sommelier Josep Roca el Vi Fumat que el Celler Arché Pagès (de l’Alt Empordà) va produir l’any 2012. “Un efecte carbonitzant” és també la descripció del mateix expert sobre l’edició 2015 del vi Els Escurçons de Mas Martinet (el Priorat). Les dues ampolles tenien un denominador comú: eren procedents de vinyes que van quedar afectades aquelles anyades per uns incendis forestals força virulents.

El crític de vins del New York Times, Eric Asimov, és cèlebre per les seves tries i és un prescriptor reputat amb molt de poder als Estats Units. No accepta regals ni vins per tastar, tria en funció del que troba a les botigues de Nova York i es deixa aconsellar per sommeliers de confiança. És per això que és important que hagi escollit el cava Parés Baltà Brut Nature com un dels 12 millors escumosos del món fora de la Xampanya. L'interès del públic nord-americà pels vins ha crescut moltíssim, però els preus del producte francès també, motiu pel qual s'obre una escletxa per incrementar les exportacions de vi català. És per aquesta raó que el periodista ha decidit proposar alternatives "excepcionals", però més assequibles, sota la premissa: "Les festes requereixen vi escumós, d'això no n'hi ha dubte. Però ha de ser necessàriament xampany?"

La verema del 2023 ha estat marcada per la sequera i les altes temperatures, que han afectat negativament la collita, segons Unió de Pagesos. El sindicat agrari celebra que la mala temporada ha comportat un increment dels preus mínims per quilo de raïm que paguen els cellers als pagesos, però recorda que aquest augment no ha servit per compensar ni l'encariment de costos ni la menor producció.

Has crescut al Celler de Gelida, però vas decidir estudiar humanitats. Com es compenetren l'enologia i les arts?