La Universitat de Yale, una de les més antigues dels Estats Units, ha convidat Pere Aragonès a un acte sobre la "negociació en conflictes secessionistes" i les "lliçons" del cas català. Segons s'explica a la web de la Yale Jackson School of Global Affairs, que forma part de la universitat, l'expresident protagonitzarà una "conversa" sobre "el paper del lideratge polític en la desescalada dels conflictes secessionistes i la restauració de l'estabilitat".

El genoma que heretem del pare i de la mare decideix els nostres trets físics i biològics. Des de l'alçada i el color dels ulls fins a la predisposició a patir una malaltia o a tenir més o menys resistència corrent. Però l'encarregat de llegir les instruccions i de donar les ordres perquè s'activin o es desactivin determinats gens és l'epigenoma, molt influït pels nostres hàbits de vida, com l'alimentació o l'exposició a la contaminació. Si ho comparem amb un joc de taula, el genoma serien les cartes i l'epigenoma, l'estratègia que seguim. Conèixer aquestes modificacions és clau per avançar en la medicina personalitzada, i un equip de recerca internacional, amb participació catalana, ha fet un pas de gegant. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, juntament amb la Universitat Yale i la Universitat Harvard, han publicat aquest dijous a la prestigiosa revista Cell el mapa més complet de l'epigenoma humà fet fins ara, l'EN-TEx, fet a partir de 25 teixits humans. Per primera vegada, aquest fonament de ciència bàsica es basa en la informació de les dues còpies de cada cromosoma.

Els porcs feia una hora que estaven estirats, morts, al laboratori. Pels seus cossos ja no hi circulava sang, els seus cors estaven aturats i les seves ones cerebrals eren planes. Aleshores, un grup de científics de Yale va decidir bombejar als cossos dels porcs una solució preparada feta a mida amb un dispositiu similar a una màquina cor-pulmó. El que va passar després afegeix diverses preguntes al que la ciència considera el límit entre la vida i la mort.