L’any 2015, el joc d’estirar la corda va passar a ser considerat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat immaterial. Bé, no qualsevol activitat en què s’estira la corda. En aquest cas es reconeixien només unes pràctiques molt antigues arrelades a determinades comunitats de Cambodja, Corea, el Vietnam i les Filipines. Estirar la corda és una activitat universal, practicada a tots els continents, de festes majors als patis de les escoles. De fet, va arribar a ser un esport olímpic del 1900 al 1920. A pocs llocs, però, és tan espectacular com a la regió d’Ifugao, al nord de l'illa filipina de Luzon. Aquí, tres comunitats indígenes porten segles enfrontant-se entre elles quan acaba l’època de la recollida als camps. I la cirereta del pastís és una competició d’estirar la corda en què, en lloc de fer-ho en un camp o en un carrer, ho fan en un riu salvatge, el Hapao.