Iberdrola, Endesa i Naturgy, les tres empreses propietàries de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres, s'han posat d'acord per demanar formalment al govern espanyol que es prorrogui la vida útil de la central fins a l'any 2030. Després d'una reunió celebrada aquest dijous, la junta de propietaris de la central nuclear ha acordat sol·licitar l’extensió d’Almaraz, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores de la reunió i han confirmat posteriorment les mateixes elèctriques. La petició ja l'ha rebut el govern espanyol, segons han confirmat fonts del ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest ministeri, han indicat les mateixes fonts, traslladarà la petició al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) perquè, com a organisme regulador, emeti el seu informe, que és preceptiu.

Dimarts a la nit, l’audiència de TV3 va prendre consciència d’una catàstrofe que no va arribar a ser, però que ens va anar d’un pèl. Si no el vau veure, el podeu recuperar de la plataforma 3Cat. Els herois de Vandellòs I són tres capítols que, per a l’emissió televisiva, es van condensar en un únic documental. Una estratègia que desvirtua els plantejaments creatius de la producció. La història té una potència indiscutible. Els protagonistes que van evitar una tragèdia nuclear expliquen, en primera persona, l’angoixa i el turment de veure com estaven al límit d’una explosió que en alguns moments va semblar inevitable. Però a més, té l’afegit que el director, Álvaro Sanz, té una implicació emocional en els fets. És fill d’un d’aquests treballadors de la central nuclear de Vandellòs i, per tant, té un vincle molt directe amb bona part dels testimonis que apareixen en el documental i el record de la comunitat. Aquest aspecte fa sentir l’espectador més a prop de la realitat del cas.

El dissabte 26 d'abril de 1986 hi va haver un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Minuts més tard es va produir una explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli per sobreescalfament. Aquest va ser el primer accident nuclear de la història classificat amb el nivell més alt de l'escala internacional, un nivell que només es va tornar a assolir l'accident nuclear de Fukushima l'any 2011.

En aquesta secció sempre hem volgut descobrir aquells elements més interessants dels diversos patrimonis que es troben al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Sovint, un dels motius per a la patrimonialització dels elements és la seva edat. Però altres vegades el que destaca és la genialitat, ús o tècnica d’aquell conjunt arquitectònic, sense importar-nos gaire la seva vellesa –però sí la seva bellesa!

Va començar com un moviment de pacifistes que s'encadenaven a les tanques. Cinc dècades després, la lluita contra les centrals nuclears a Alemanya s'acaba amb aires de Guerra Freda, com quan va començar, ara que la invasió russa d'Ucraïna recorda tant els riscos com les promeses de l'energia nuclear.

Ascó I, 2030. Ascó II, 2032. Vandellòs II, 2035. Aquestes són les dates marcades pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per al tancament ordenat de les tres centrals nuclears que hi ha a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El PENIEC, elaborat pel ministeri per a la Transició Ecològica i que va ser aprovat pel govern espanyol el 2020, s’ha de revisar aquest any vinent i aquestes dates podrien canviar. El mes de març vinent està previst que hi hagi un primer esborrany de la revisió del PENIEC. Des de l’Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II (ANAV), que explota les tres plantes nuclears, afirmen que estan preparats per si aquest horitzó de tancament canvia i poden operar més enllà d’aquestes dates marcades pel govern espanyol.

El director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), l'argentí Rafael Grossi, s'ha mostrat molt preocupat pel bombardeig d'aquest divendres a la planta d'energia nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, que està sota ocupació russa en territori ucraïnès. Grossi ha alertat que s'està "jugant amb foc" i hi ha un elevat risc de "desastre nuclear". "Em preocupa molt el bombardeig d'ahir a la planta de Zaporíjia, perquè subratlla el risc molt real d'un possible desastre nuclear que podria amenaçar la salut pública i el medi ambient d'Ucraïna i de més enllà", ha advertit Grossi en un comunicat difós a Viena. El director de l'OIEA ja havia reiterat durant aquesta setmana que la central de Zaporíjia estava "completament fora de control".