El filòsof Martin Heidegger va produir una distinció molt fèrtil entre por i angoixa que és plenament vigent. La por té sempre un objecte concret que amenaça la realització dels nostres projectes (i aquí "projectes" pot voler dir, simplement continuar viu); en canvi, l'angoixa no té cap objecte concret, perquè és justament la impossibilitat d'implicar-se emocionalment en cap projecte, el neguit que es manifesta quan ens adonem que no hi ha una fonamentació última darrere de res i estem sols davant del precipici de l'elecció lliure. Què és més propi d'internet: la por o l'angoixa?

La relació entre el filòsof Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 1889-1976) i la politòloga i pensadora Hannah Arendt (Hannover, Alemanya, 1906-Nova York, EUA, 1975) té tots els ingredients per resultar irresistible, és a dir, morbosíssima, totalment fascinant i absolutament incomprensible. Com una pel·lícula de Hollywood, però escrita amb una mescla de severa gravetat i de romanticisme alçurat i pompós. El còctel no podria ser més complet: hi ha passió carnal i admiració i rivalitat intel·lectuals; hi ha els cataclismes de la gran història i les convulsions de la intimitat; hi ha dues cosmovisions que xoquen i dues experiències de vida que es bifurquen però també dos cors que, a pesar de tot, no poden desempallegar-se mai del tot l’un de l’altre.

Passo stories amb els llibres que els meus s’han endut aquest agost i em fan content. No cal dir que cada pila és un manifest públic, perquè l’única cosa solitària en el fet de llegir és l’acció física. A més, la diferència entre aquests volums d’estiu i els de la resta de l’any no és només quantitativa: sempre s’hi cola algun títol especialment impressionant. Amb tot el temps del món volem ser la millor versió de nosaltres mateixos, que significa llegir els millors llibres.