El periodista i escriptor català Jordi Solé (Sabadell, 1966) escriu L’any que vaig estimar Ava Gardner, obra guanyadora del 56è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la, un relat que comença l’any 1990: Pol Mas s’assabenta de la mort de la gran actriu Ava Gardner amb 67 anys. A partir d’aquí recorda quan la va conèixer —i se’n va enamorar— durant el rodatge de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar (concretament a l’hotel Àncora) als anys cinquanta, en ple franquisme, quan ella tenia 28 anys. Avui dia, molts detalls recorden el pas de l’estrella de Hollywood per aquesta localitat. Es va erigir una escultura de bronze d’Ava Gardner de mida natural en un mirador de la zona emmurallada i hi ha fotografies seves als aparadors de moltes botigues. 

“Què creus que hi tenim en aquí?, una ballena?” Així comença una conversa en català entre pescadors que recullen la xarxa i troben una persona morta. La conversa té lloc al principi de la pel·lícula Pandora y el holandés errante. Em sorprèn que en una pel·lícula nord-americana rodada en ple franquisme hi hagi un diàleg en català.