La Generalitat de Catalunya donarà 4,43 milions d'euros a l'Ajuntament de Portbou (Alt Empordà) per rehabilitar l'antic ajuntament i les escoles velles i transformar-ho en l'espai memorial Walter Benjamin. L'acord preveu que el departament de Territori assumeixi les despeses de les obres i que després el departament de Justícia s'encarregui de la gestió de l'equipament a través del consorci del Museu Memorial de l'Exili (MUME), amb seu a la Jonquera. El ministeri de Cultura s'ha encarregat de la redacció del projecte i també participarà de forma activa en les següents fases. La idea del memorial és difondre l'obra de Walter Benjamin i el seu llegat contra els discursos d'odi.

Es pot afegir ben poc ara mateix sobre el conflicte àrabo-israelià que aboca Gaza a una devastació quasi absoluta. Tot i viure en l’era de la manipulació informativa, les imatges són massa evidents per haver-nos d’empassar aquell rotllo postmodern del filòsof francès Jean Baudrillard, que afirmava, arran de la guerra dels Estats Units amb Kuwait de l’any 1990, que aquella guerra mai havia existit –més enllà de fer-ho als nostres televisors.

Per un dia, la sala Congesta de Portbou, antic teatre on durant el segle XX es representaven en primícia les obres europees més trencadores que arribaven a Catalunya, ha tornat a ser l'escenari d'un esdeveniment artístic de primer ordre. Aquest diumenge s'hi ha preestrenat en exclusiva Benjamin a Portbou, la nova òpera del compositor Antoni Ros Marbà, que s'inspira en la vida i el pensament de Walter Benjamin, mort en aquesta localitat alt-empordanesa el setembre de 1940, quan fugia de l'ocupació nazi en direcció als Estats Units. L'obra s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2024-25 i es basa en un llibret en anglès escrit per Anthony C. Madigan.

Fa uns dies presentàvem a Alibri el llibre del filòsof xilè Ricardo Espinoza sobre el mite d’Ariadna. Aquesta figura femenina de la mitologia proporciona a l’heroi Teseu un cabdell de fil daurat per no perdre’s al laberint del Minotaure. En la llegenda minoica, el laberint que Teseu travessa és una trampa, un lloc on anar a caure mort. Ariadna salva Teseu perquè gràcies al seu cabdell, per dir-ho així, “no perd el fil” dels circuits adequats i pot sortir del laberint.

"Per a l’aparell gegantí de la vida social, les opinions són com l’oli de les màquines". Ho va escriure algú que es dedicava a opinar i pensar en llibertat enmig d'aquella Europa que fa un segle s’encaminava cap a la tragèdia. Walter Benjamin va publicar el 1928 l’assaig breu Carrer de sentit únic, típic text de flâneur que vagareja i observa, publicat ara en edició bilingüe català-alemany per l’editorial Flâneur, esclar. La traducció és d’Anna Soler Horta.

"Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure", "Era on es feien les classes de comerç internacional, per després treballar a duanes", "També va ser l’agrupació juvenil, on moltes van acabar trobant marit"... Són algunes de les històries que podien sentir-se aquest dijous entre el públic congregat a la inauguració de biblioteca de Portbou. No era una inauguració més. Després d’anys de lluita, aquest municipi de l'Alt Empordà ha posat la primera pedra del que espera que es converteixi molt aviat en la Casa Walter Benjamin, un centre cultural de trobada i reflexió dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir a Portbou el 1940 fugint del nazisme.

Fa molt de temps que Portbou malda per donar a conèixer la història i el pensament de Walter Benjamin. "Es fa de viva veu, fent rutes i visites, però necessitem un equipament que faci el relat, on es pugui anar cultivant i vagi florint la figura i el pensament de Walter Benjamin", diu Pilar Parcerisas, crítica d'art i curadora de l'exposició sobre el projecte de la Casa Walter Benjamin, que aquest dimarts s'inaugura a la Fira de Frankfurt. Explicant el projecte, Parcerisas confia tenir la col·laboració del govern alemany per tirar endavant l'equipament. "Benjamin representa sobiranament tot el que ha significat Europa. Volem que el seu pensament, tan vigent i actual, pugui ser difós i estem treballant conjuntament amb els arxius de Walter Benjamin a Alemanya i amb la comunitat jueva a Catalunya", explica.

Un home que va fer de metge a Portbou durant quinze anys ha publicat un llibre sobre Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) que no té la pretensió de convertir-se en l’enèsima lectura crítica o filosòfica de l’obra d’aquest pensador alemany: ja n’hi ha centenars, i això no podia ser feina d’un home de ciència. Santi Vancells va estar molt implicat en diverses iniciatives en record de Benjamin de les que s’han dut a terme a la vila fronterera: va coordinar el Projecte Internacional Benjamin-Portbou, va col·laborar amb l’escultor Dani Karavan per impulsar el monument que aquest va aixecar al costat del cementiri on jeuen les despulles de Benjamin, i va fer tot el possible per veure créixer una casa dedicada als estudis benjaminians.

El pensador alemany Walter Benjamin va néixer el 1892 a Berlín i va morir el 26 de setembre del 1940 a Portbou, fugint dels nazis. Pretenia embarcar-se cap als Estats Units des de Lisboa, però quan va travessar la frontera francoespanyola va quedar atrapat a l'Alt Empordà. El capvespre del 25 de setembre del 1940, un tinent de la Guàrdia Civil li va comunicar a ell i als seus acompanyants que estaven arrestats i que serien deportats immediatament a França, perquè els alemanys n'havien demanat l'extradició. Unes dotze hores després, aquest pensador excepcionalment modern, original i perdurable moria en una habitació de la Fonda França de Portbou.

Recomano ferventment fer el camí de ronda de la Costa Vermella. Walter Benjamin va recórrer el magnífic tram de Banyuls fins a Portbou, tot i que aleshores el camí estava més desdibuixat, i no el va fer pas per gaudi. Lisa Fittko, que el va acompanyar, ho explica al llibre La meva travessia dels Pirineus. L’últim camí de Walter Benjamin. “El nostre camí, la Ruta Líster –que els contrabandistes feien servir de temps immemorials–, estava situat més avall de la carretera, amagat pels sortints rocosos, de manera que quedava fora de la vista dels guardes fronterers francesos que patrullaven a dalt. Això no obstant, en alguns llocs totes dues vies s’acostaven perillosament i havíem d’anar amb compte de no fer gens de soroll”. Fittko descriu Benjamin com un home “extravagant”: “Té un pensament d’allò més transparent, una força interior invencible, i és maldestre com no n’hi ha gaires”. L’intel·lectual alemany d’origen jueu, fill d’un antiquari i marxant d’art, va fer aquesta ruta, amb una maleta, on duia el passaport, un rellotge de butxaca, unes fotos de carnet, una pipa de fumar, alguns bitllets i un manuscrit –“És més important que jo mateix”, va dir–. El manuscrit, però, mai no ha aparegut. Tot el contingut de la maleta va desaparèixer en una inundació al jutjat de Figueres.