Les grans ciutats, a més de la gestió del dia a dia, sempre tenen sobre la taula grans projectes que costa tirar endavant, sigui per falta de pressupost o perquè cal implicar altres administracions, com el Govern de la Generalitat o el de l’Estat. Tarragona no és una excepció. En els darrers deu anys, els alcaldes que han gestionat la ciutat han hagut de pensar i repensar solucions per a l’antiga Tabacalera, per a la Savinosa, per a la falta de finançament pel manteniment de les restes romanes, el creixement urbanístic de la ciutat o la nova estació ferroviària. Encara cal desbloquejar alguns projectes però la realitat és que, després de deu anys, els més importants ja tenen, almenys, un horitzó. 

Les màquines ja estan a punt per tornar a entrar a la Tabacalera de Tarragona i donar una segona vida a aquest complex industrial de 68.000 metres quadrats que va deixar de fer tabac l'any 2007. "Quan tinguem la llicència d'obres, entrarem el més ràpid possible", explica al diari ARA Ferran Thomas, el gerent de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), un centre de formació privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seva intenció és poder començar a impartir el Grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport el setembre del 2026 al mòdul 5 de la Tabacalera i estan a punt per començar les obres. L'Ajuntament de Tarragona ja va aprovar en el seu darrer ple l'adjudicació a EUSES de la concessió durant quaranta anys d'aquest mòdul, a canvi d'un cànon anual de 212.300 euros que s'exigirà a partir del 20è any. L'escola universitària ja ha presentat el projecte bàsic i està a l'espera que l'Ajuntament els concedeixi la llicència d'obres per començar els primers treballs de sanejament i enderroc. Paral·lelament, EUSES haurà de presentar també el projecte executiu perquè s'autoritzi tota la transformació prevista, però les obres ja hauran començat. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, és optimista i assegura que "les obres començaran el mes de març o, com a molt tard, a l'abril".

És impossible conservar tot el patrimoni que hi ha repartit per tot el país. Tan sols als Pirineus hi ha centenars d'esglésies i ermites que fa anys que estan tancades. Tanmateix, hi ha imponents castells, pintures murals, grafits medievals, importants edificis industrials i muralles que expliquen bona part de la història de Catalunya i que estan en perill de desaparèixer perquè fa anys que estan abandonats. Molts d'ells estan protegits per la llei patrimonial i, per tant, haurien de ser conservats pels seus propietaris o titulars. Sempre hi ha, però, manca de pressupost.