Les Terres de l’Ebre són un paradís natural. Un tresor nacional. Però, a més, són també un gran enclavament gastronòmic tot i tenir una baixíssima densitat de població. Només a Ulldecona hi trobem dos restaurants amb estrella Michelin: l’Antic Molí i Les Moles. Avui visitem el primer, on el que més brilla no és precisament l’estrella, sinó el projecte d'economia circular que el sustenta, la manera com impacta positivament el territori, i el fet que no només s’instal·la en l’alta gastronomia, sinó que ofereix opcions per a totes les butxaques. "Fem petits passos per fer-nos grans", diu el seu cuiner i propietari, Vicent Guimerà. De passos ja n’han fet molts, perquè el que ofereixen des de la seva cuina és venerat i aplaudit pels seus veïns i pels que el visitem.

La guia Michelin va néixer el 1900 amb un propòsit empresarial que la majoria avui dia ha oblidat: aconseguir vendre més pneumàtics. Com era possible casar cuina amb automobilisme? Els germans André i Edouard Michelin havien fundat onze anys enrere a Clarmont d'Alvèrnia, al centre de França, l'empresa animats per la previsió positiva de la indústria automobilística. Però llavors hi havia al mercat francès menys de 3.000 vehicles i la majoria es concentraven a les ciutats. Com es podia aconseguir que la gent gastés i punxés els pneumàtics i en poguessin vendre de nous? Va ser així com es va impulsar una guia, primer gratuïta, amb mapes inclosos amb tot de restaurants recomanats amb la intenció que els propietaris de cotxes recorreguessin el país.

El 25 de juny del 2025 un català va fer història. Va passar de no tenir cap estrella Michelin a tenir-ne tres de cop. I ho va fer amb un restaurant que es diu Somni, ubicat a West Hollywood, a Los Angeles, que tot just feia set mesos que havia obert. La ciutat californiana mai havia tingut un restaurant amb la màxima distinció. Ningú amb passaport espanyol ho havia aconseguit més enllà de la frontera. Tot això li va passar a un cuiner amb nom basc del carrer Sicília de Barcelona. “Jo soc un xaval d’Arc de Triomf que m’he trobat a Los Angeles donant menjar a Tom Hanks”, deia. Aquesta és la història d’Aitor Zabala (Barcelona, 1979) i de com ha fet el seu somni realitat.

A Portbou, l'últim poble de la Costa Brava abans de travessar la frontera amb la Catalunya del Nord, sobresurt una de les propostes gastronòmiques d'alta cuina més singulars i estimulants de les comarques gironines. És el Voramar, un petit restaurant molt ben cuidat, arran de mar, gestionat al complet per la família Jamàs i Garbí, que aquest 2025 ha guanyat la seva primera estrella Michelin. Un reconeixement que aquesta mateixa setmana han revalidat per al 2026, consolidant-se a la primera línia del mapa gurmet català. Per tot això, han estat un dels premiats en els nous guardons de l'ARA Girona, batejats com els 25 gironins que han marcat el 2025, entregats el passat 12 de novembre.

No fa tants anys els cuiners s’assabentaven que havien guanyat una estrella Michelin perquè els trucava un periodista o directament s’ho trobaven publicat al diari. Ara l’esdeveniment, que celebra el 125è aniversari de la publicació, és un espectacle amb catifa vermella, llums, escenari, parlaments de polítics i molts espònsors. Signe del nostre temps. En aquest context es van repartir a Màlaga les preuades estrelles Michelin dimarts al vespre, en què en diverses ocasions es va repetir la idea que “una estrella et canvia la vida”.

Encara que sembli increïble, tot va començar amb una guia de carreteres franceses. Era l’any 1900 i els germans André i Édouard Michelin volien promoure els viatges en cotxe per fer créixer les vendes dels seus pneumàtics. El seu primer llibre recopilava informació pràctica, com mapes i la ubicació de tallers mecànics. Més tard, a l'adonar-se que els viatgers no només necessitaven gasolina per als seus vehicles sinó per a ells mateixos, van ampliar les seves recomanacions als restaurants. La companyia va introduir per primera vegada el sistema d’avaluació per estrelles el 1926.

És un matí d’estiu, de l’estiu que s’acaba, i els germans bessons Joan i Màrius Jordà (37 anys) estan preparant el menú dels dos restaurants que dirigeixen dins de l’Hotel Empòrium (c. Santa Clara, 31, de Castelló d'Empúries), on treballen també els seus pares. Els germans poden passar fàcilment d’un restaurant a l'altre perquè els separa una paret. Com que són dos, i ben avinguts, es reparteixen les feines. De fet, els clients que no saben que són bessons univitel·lins arriben a pensar que la mateixa persona ho fa tot. L’Hotel Empòrium acaba de complir seixanta anys, i els seus dos restaurants estan en plena forma: des del novembre passat, l’informal, el Bistrot 1965, té una estrella verda i un reconeixement Bib Gourmand, que vol dir que està reconegut per tenir una bona relació qualitat-preu (costa 40 euros). Per continuar, l’Empòrium, amb dos menús de degustació, té una estrella vermella des del 2016 i una altra de verda des del 2023. Els cuiners tenien 27 anys quan van rebre el primer reconeixement estel·lar de la guia francesa.

El restaurant Aürt, del cuiner Artur Martínez, ubicat a l'Hotel Hilton Diagonal Mar, està en un gran moment de forma sis anys després de la seva obertura. Per això el xef de Terrassa ha pres la decisió arriscada de traslladar-lo a una ubicació més cèntrica per buscar "un escenari més d'acord amb la proposta gastronòmica", en un entorn "propici per a una experiència més immersiva, íntima i confortable".

Barcelona és la quinzena ciutat del món amb més estrelles Michelin, segons dades de la mateixa guia obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies ja amb l’actualització del 2025 per a la majoria de països. La capital catalana en suma 39, en un rànquing encapçalat per Tòquio (220) i París (157). La ciutat francesa és la líder a Europa i Barcelona és la tercera del continent –també per darrere de Londres (103)–, i se situa primera de l’Estat, seguida de Madrid (37). A més, l'Hermanos Torres, el Lasarte, el Disfrutar i l'ABaC impulsen la ciutat a la setena posició del planeta en nombre de triestrellats, amb 4 d'un total de 148. Segons l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, una "cultura gastronòmica impregnada a tot arreu" i l'impacte del xef Ferran Adrià expliquen les xifres.

La Guia Michelin ha celebrat la gala anual en què presenta quins són els nous restaurants que ha decidit incloure en la seva selecta llista. L’esdeveniment es feia a Múrcia, prenent el relleu a la ciutat de Barcelona, que va acollir la gala l’any passat. Però, tot i que no es feia a Catalunya, ha estat un bon any per a la cuina de casa nostra, que ha recollit un bon grapat d’estrelles. Nou primeres entrades que han quedat ben repartides per tot el territori.

El famós cocteler Javier de las Muelas sol explicar que els restaurants són platós on es roden escenes de la vida de la gent. Sempre he pensat que un dels motius pels quals la gent s'estima la restauració és perquè és en llocs així on han viscut moments feliços: la primera cita amb qui seria el seu company de vida o bé han celebrat els anys rodons de l'àvia. Un dia potser l'àvia no hi serà, però anirem a aquell lloc i pensarem en la cara que va fer quan li van donar el ram immens de flors. Hi ha establiments que per la seva tipologia són com imants per a celebracions, sobretot perquè són restaurants de categoria i impliquen un esforç econòmic. Un racó que estem disposats a gastar perquè l'efemèride s'ho val. Jo feia temps que tenia un lloc així en ment, només em calia la celebració. El lloc era Les Cols i "l'excusa" va ser el meu aniversari.

Carmeta Torrents (Barcelona, 1988) és una torrentada d'energia. Si heu tingut la sort de menjar a l'Hisop, el restaurant d'Oriol Ivern ubicat al passatge Marimon de Barcelona, ben segur que us haurà cridat l'atenció. És propera i eficaç. Divertida i correcta. Una cap de sala que ha trencat el motlle. El seu estil és únic i contagiós, segurament per això els responsables del premi de sala revelació que es dona cada any en el congrés gastronòmic de Madrid Fusión van considerar que havia de ser una de les finalistes per rebre el guardó. I què va fer Carmeta Torrents quan ho va saber? Decidir que el reconeixement era també per a les seves companyes de sala a l'Hisop, Sophie Glossin i Paula García. A la llista de finalistes tot eren fotos de persones soles, menys elles tres. "Tendim a l'individualisme, però sense elles no ens haurien reconegut", manifesta.

El Celler de Can Roca, l’Osteria Francescana i el Noma. Durant molt de temps han estat la Santíssima Trinitat dels millors restaurants del món. Tant, que els encarregats de fer el rànquing de The Wolrd's 50 Best els van crear una categoria honorífica a banda per deixar lloc als que venien, de la mateixa manera que els pretendents esperen darrere uns matolls a la cançó Benvolgut, de Manel. Dels tres restaurants, el Noma és el que ha viscut canvis més profunds, i afronta ara mateix per decisió pròpia una metamorfosi que no han acabat de concretar. De veritat han decidit tancar o serà un mer canvi de pell? Val la pena que correm a menjar-hi abans no sigui massa tard, no fos cas que ens passi com amb El Bulli? Viatgem a Copenhaguen per buscar respostes.

Victoriano Porto Canosa (Negreira, la Corunya, 1964) va ser la persona més jove que va entrar a la Guia Michelin com a inspector. Tenia just 23 anys. Ara s'ha retirat després de 35 anys anant als millors restaurants. Però no s'ha jubilat del tot, sinó que assessora restaurants, organitza esdeveniments i fa conferències, com la de l'Excellence Congress dedicada a la gastronomia que té lloc a València, des d'on concedeix aquesta entrevista a l'ARA. Diu que és la primera conferència que fa. I una de les primeres entrevistes, ja que el seu ofici fins ara requeria sobretot discreció.

El 2 de setembre serà l'últim àpat que servirà el restaurant Sant Pau Tokyo, de Carme Ruscalleda, que actualment té una estrella Michelin. En un comunicat a Instagram, el restaurant ha anunciat que tancarà les portes i per això, des de l'1 de juny fins el tancament, oferirà un menú especial amb els plats més representatius que ha servit el restaurant al llarg dels quasi vint anys que ha estat obert. Finalment, l'últim dia hi haurà una gran festa, amb la presència de la xef, per a la qual "ja té els bitllets d'avió", diu a l'ARA. "No és una ruptura", afirma Ruscalleda. "Estic molt satisfeta d'aquest camí i de com hem fet vint anys de cuina catalana al Japó. Fins i tot hi teníem les cartes en català. Ho hem fet amb molta qualitat i amb molta senyera".

"Nosaltres no tanquem, seguim. Segur que el millor està per arribar". El cuiner Joan Roca es va acomiadar amb aquestes paraules de l'auditori del XXI Madrid Fusión, després d'haver protagonitzat amb els seus germans Josep i Jordi una de les ponències més concorregudes d'aquest congrés gastronòmic. El recent anunci del tancament del restaurant danès Noma, considerat un dels millors del món –com el Celler de Can Roca–, ha fet reviscolar el debat sobre l'esgotament del model sobre el qual s'ha sustentat l'alta gastronomia. Tot i això, restaurants com el gironí, de tres estrelles Michelin, rebaten que l'adeu del Noma signifiqui que l'alta cuina ja ha tocat sostre. "Són finals de models i restaurants concrets, però no de la totalitat", reivindica Roca, i convida a parar atenció a la creativitat que caracteritza la cuina a l'estat espanyol per adonar-se que la cúspide gastronòmica té corda per estona.

El mundialment famós restaurant danès Noma, que té tres estrelles Michelin i va ser considerat el millor del món els anys 2010, 2011, 2012, 2014 i 2021 per la revista Restaurant, tancarà a finals del 2024. Ho ha explicat el seu xef, René Redzepi, a The New York Times, on ha descrit la situació com a "insostenible". Redzepi apunta als extenuants horaris i a la intensitat que suposa treballar en un restaurant del més alt nivell com a principals motius d'aquesta decisió. Altres restaurants d'elit també estan en aquesta cruïlla. "Els números per compensar les feina de gairebé 100 empleats de manera justa, mantenint uns estàndards alts, a preus que pugui suportar el mercat no són viables. Hem de repensar completament el sector", diu Redzepi.