Entre l’aniversari de l’11-M, les fotografies falsejades de Kate Middleton i que ara venen eleccions, és un bon moment per parlar de conspiracions. Les teories de la conspiració tenen molt mala fama, però la veritat és que no hi ha política sense conspiració. El que vull dir és que no hi ha canvi polític: si entenem política com a gestió de l’ordre, naturalment que la política equival a la producció de discursos que generin confiança en el sistema, mentre que si entenem política com la transformació d’aquest mateix sistema, la cosa es capgira i el millor polític és el que dissemina més desconfiança sobre l’estat actual de les coses. Ara bé, quina és la diferència entre una teoria de la conspiració delirant i una sospita d’aquelles que indignen i mobilitzen per canviar el que caldria canviar?

No fa gaires anys van aparèixer gairebé alhora dues paraules que expliquen molt bé els temps actuals. Totes dues són insultants i ofensives, cosa que és de celebrar. Una llengua que no serveix per ofendre no val per a res. No podem estar tot el dia inaugurant un congrés de dentistes.