Els dimarts a la nit, a TV3, ja no sabem si veiem el Sense ficció o les Nits sense ficció, en un nyap desconcertant de la cadena que ha aconseguit desmuntar la marca en comptes de potenciar-la. No hi ha cap criteri coherent per a l’espectador. Suposem que tot plegat té a veure amb filigranes internes. En qualsevol cas, a la plataforma 3Cat queda tot recollit sota el títol del Sense ficció per recuperar-ho.

Al seu llibre El siglo de la revolución (que fa referència, naturalment, al segle XX) l’historiador Josep Fontana dedica un capítol a la revifada de la Guerra Freda (o si més no del seu esperit), que va comportar el primer mandat de Ronald Reagan com a president dels EUA. Fontana s’ocupa de Reagan com a figura preeminent de la contrarevolució conservadora (així l’anomena) que va tenir lloc durant la dècada dels vuitanta als mateixos EUA, i a tot Occident. Un replegament ideològic cap a la dreta, després d’uns anys setanta que havien transcorregut sota l’influx de moviments revolucionaris com el Maig del 68 parisenc o la Primavera de Praga (i que havien suposat uns anys d’esplendor per a la creació artística, tant en l’àmbit de l’art com en el de la música, la literatura o el cinema).

“El món no se’n surt”, va titular un dels seus últims llibres Tony Judt. Érem a l’any 2010 i vivíem sota l’impacte de la crisi financera del 2008, que havia fet miques la creença que, després de la suposada “fi de la història”, vivíem en el millor dels mons possibles. No, alguna cosa no anava bé en un món “on la riquesa s’acumula i decauen els homes”, per citar el poema del segle XVIII d’on l’historiador britànic establert a Nova York treia el títol original del seu llibre. Per a Judt, en efecte, hi havia alguna cosa profundament errònia en la manera com vivim.

El 30 de març del 1981, 70 dies després d'assumir la presidència dels Estats Units, Ronald Reagan va ser víctima d'un atac que hauria pogut acabar amb la seva vida. Una bala li va perforar el pulmó, però la ràpida assistència mèdica va evitar el pitjor dels desenllaços i Reagan no només va acabar el mandat, sinó que el va renovar quatre anys més, fins que el 1989 seria substituït per George W. Bush. L'home que va disparar contra el president era John Hinckley, que en aquells moments tenia 25 anys.