Retrobar-se periòdicament amb el Cirque du Soleil és com fer-ho amb la memòria rejovenida d'un mateix. O gairebé. I quan el 20 de març vinent obrin de nou al públic la gegantina carpa que instal·laran a l'Hospitalet de Llobregat, i amb què voltaran després per diferents ciutats de la península Ibèrica al llarg de tot el 2024, serà un retrobament doble. D'una banda, amb la idea de la memòria del circ de sempre, dels números clàssics, però forçats fins als límits de les lleis de la física i de la gravetat; en segon lloc, amb l'espectacle Alegría, el més exitós de la història del grup, que els va donar fama mundial als anys noranta, però que oferiran amb "una nova llum". Nous números, nou vestuari, noves coreografies, propostes més arriscades però, de fons, la icònica cançó si bé amb arranjaments diferents.

El pares del Carlos se'n feien creus. No entenien ni com ni per què, però sense adonar-se'n la criatura se'ls escapava del bressol i apareixia en un lloc diferent de la casa. "Els ho vaig fer passar malament, però al final s'hi van acostumar", explica rient el Carlos, que de més gran feia empal·lidir els monitors del cau quan s'enfilava a l'arbre més alt i saltava d'un lloc a un altre. Ara, més que fer patir, fa que el públic es quedi bocabadat quan fa salts mortals enmig de la pista de circ. Amb 24 anys, el Carlos Francos ja treballa amb una de les companyies de circ contemporani més importants del món, la canadenca The 7 Fingers, fundada per exartistes del Circ du Soleil. Paral·lelament, també ha creat amb un amic el seu propi projecte a Barcelona, La Kanija.